El moviment ecologista a les Balears va néixer el juliol de 1977 per posar fre als estralls que estava provocant en el territori el boom turístic dels anys seixanta. Un centenar de joves ocupà l’illot de sa Dragonera, situat davant d’Andratx, per protestar contra la seva urbanització. El ressò mediàtic d’aquella acció fou abassegador. Ningú ja no pogué parar les mobilitzacions que es succeïren. El 1984 la justícia decretà la prohibició de la urbanització. Després, la pressió popular aconseguí altres mesures proteccionistes com, per exemple, la salvació des Trenc -una platja paradisíaca del sud de Mallorca-, la de Montdragó -a Manacor- o la de l’arxipèlag de Cabrera -davant del cap de Ses Salines.

De ben segur que avui l’arxiduc Lluís Salvador estaria ben content de totes aquestes iniciatives que malauradament no han bastat per aturar les tones de ciment i asfalt que s’han vessat a les illes aquests darrers anys. Ell, un estranger austríac, ja onejà a finals del segle XIX la bandera de l’ecologisme a l’arxipèlag. La bellesa de les seves costes i de les seves muntanyes el captivà de seguida. Des d’aleshores es dedicà en cos i ànima a protegir-les i a enaltir-les per escrit.

El navegant il·lustrat
Lluís Salvador va néixer el 1847 a Florència. Era fill dels grans ducs de Toscana, Leopold II d’Habsburg-Lorena i Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies. Des de ben petit va haver de patir les convulses revolucions nacionalistes de l’època. El 1860 els seus pares foren desbancats definitivament del poder en el procés d’unificació nacional impulsat pel Rissorgimento, partidari de la casa italiana dels Savoia. La família tornà a les terres de l’imperi austríac, on continuava conservant els seus privilegis reials. Allà el jove Lluís Salvador, que arribà a aprendre catorze idiomes, es formà en totes les disciplines que l’apassionaven. A la Universitat de Praga no només estudià Dret i Filosofia, com estipulava la cort imperial vienesa, sinó també ciències de la naturalesa i arqueologia. Aviat també hagué de fer carrera militar, donat que era el tercer en la línia de successió al tron.

Per continuar llegint cliclau aquí.

 

No us podeu perdre aquest documental sobre l’Arxiduc de la sèrie de TVE “Baleares, un viaje en el tiempo”.

Si voleu conèixer la història d’amor que va tenir S’Arxiduc amb la mallorquina Catalina Homar, escoltau aquest àudio de la secció “Carretònim”, del programa “Gabinet de crisi” d’IB3 Ràdio (13/10/2015):

Aquest programa d’ “Un lloc amb història” (IB3 Televisió) està dedicat a l’arxiduc i a la finca de Miramar: