Reportaje publicado en abril de 2011 en la revista “Historia y vida” (Nº 517)
Sócrates, sin embargo, hizo caso omiso a estas burlas. Su máxima preocupación fue sacudir consciencias en el período más esplendoroso de la democrática Atenas de Pericles. Esta preocupación, en cambio, no la trasladó a su ámbito personal. Su mujer lo denunció por desatender a sus tres hijos, los cuales, según una leyenda, terminaron siendo unos díscolos. La anécdota reflejaría la incapacidad que tienen los grandes genios por encauzar sus propias vidas.
Para seguir leyendo cliclad aquí.
Aquí teniu un llistat de novel·les sobre la figura de Sòcrates.
Sòcrates, just després de saber la notícia, es dirigeix a aquells que l’han condemnat a mort:
“Quant al que vindrà després, jo desitjo fer-vos una predicció, a vosaltres que m’haveu condemnat; car estic en el moment que els homes prediuen millor, quan han de morir. Jo us dic doncs, a vosaltres que em feu morir, que immediatament després de la meva mort, tindreu un càstig molt més dur, per Zeus, que aquell amb què m’haureu fet morir. Car haveu fet això pensant que apartaríeu de vosaltres l’haver de donar compte de la vostra vida; però us passarà molt al contrari, us dic. Els que us demanaran comptes seran molts més […]; i seran molt pitjors perquè seran més joves i us molestaran molt més. Car si penseu que matant els homes impedireu que hi hagi algú que us faci retrets perquè viviu malament, no penseu pas bé. Aquesta escapada no és ni eficaç ni noble; només una n’hi ha de noble i ràpida: no tancar la boca als altres, sinó tractar un mateix d’esdevenir el millor possible.”
Sobre aquest fragment, la professora Mònica Miró fa la següent reflexió:
“De res no serveix, dic ara jo, tancar boques, empresonar idees, exiliar molèsties. El que cal, en aquesta vida, és veritat, sentit autèntic de la justícia, llibertat d’expressió, diàlegs que resolguin problemes. Sentit comú i coherència. I bogeria també, una miqueta, la necessària per saber gaudir del temps que ens és dat, que, recordem-ho, més breu o més llarg, dura tan sols una vida”
Com a bon borinot que era, a Sòcrates li escauria molt bé aquesta peça de N. Rimski-Kórsakov, “El vol del borinot”:
I aquí teniu la cançó del cantant valencià Pau Alabajos titulada “La pell del brau”, molt ajustada al personatge de Sòcrates:
Artículos del web relacionados:
– La mort del mestre
No Comments