Avui en dia hi ha prop de setanta països del món que apliquen el canvi horari estacional per reduir el consum d’energia –gran part de l’hemisferi sud no canvia els seus rellotges ni tampoc ho fan algunes zones dels Estats Units i el Canadà. Amb l’avanç i el retard d’una hora a la primavera i la tardor, respectivament, s’ajusta l’horari oficial a l’horari solar, la qual cosa permet aprofitar més les hores de llum solar.
No obstant això, el primer canvi d’hora oficial es féu per motius econòmics. L’instaurà Alemanya durant la Primera Guerra Mundial amb l’objectiu d’estalviar carbó, un dels béns més preuats de l’època. Arran de la crisi del petroli (1973), la majoria de països industrialitzats s’apuntaren a la mesura.
Franco, el culpable
L’estat espanyol viu una situació curiosa respecte al canvi horari. Per casa nostra passa el meridià de Greenwich, que marca els fusos horaris mundials que cada país ajusta a la seva longitud geogràfica per optimitzar les hores de llum solar. Tot i així, nosaltres som més a prop de l’hora de Polònia que de la del Regne Unit i Portugal. Això és fruit d’un caprici de Franco.
Durant la Segona Guerra Mundial, el 16 de març de 1940 Franco va decidir que els rellotges d’Espanya marcassin la mateixa hora que els de l’Alemanya de Hitler, situada més a l’est i amb un fus horari diferent. La Gran Bretanya va fer el mateix, però el 1945 va endarrerir els rellotges una altra vegada una hora i va recuperar l’horari que li correspon. A casa nostra encara és hora que es faci aquest pas. Curiosament, en el decret franquista de 1940, a l’article 5, s’indicava que “oportunament s’assenyalarà la data en què hagi de restablir-se l’hora normal”. No obstant això, aquesta tornada a la normalitat mai no es produiria, ni amb la restauració de la democràcia.
Així doncs, Franco encara es troba ben present fins i tot en les busques dels nostres rellotges. Per culpa del dictador, vivim amb l’hora canviada i desajustada respecte a les hores de llum i foscor naturals que ens corresponen. Ara hi ha iniciatives populars per acabar amb aquesta herència del franquisme. Cal recuperar l’horari del meridià de Greenwich!
Benjamin Franklin, l’ideòleg
Tanmateix, el primer a mencionar el canvi d’hora va ser el polític nord-americà Benjamin Franklin, el 1784. Fou, però, l’entomòleg neozelandès George Vernon Hudson qui, el 1895, va presentar una proposta a la Wellington Philosophical Society per obtenir un estalvi de llum de dues hores. Deu anys després, a Gran Bretanya, el constructor William Willet va arribar independentment a la mateixa conclusió i defensà un canvi horari en el seu país.
Aquí teniu més informació sobre el clàssic debat sobre el canvi d’hora. Aquest altre enllaç també és interessant.
Aquí teniu un article de Sílvia Marimon que també tracta del tema.
A les Baleares ens hem pres seriosament la possibilitat de no canviar d’hora a la tardor. Aquí teniu més informació sobre aquesta proposta. I aquest altre enllaç també és interessant.
Aquest article també és interessant: “Per què alguns països no canvien l’hora el març de 2017?”
Aquest article parla de quan Madrid i Barcelona no tenien la mateixa hora.
En aquest vídeo Sònia Moll recita el seu poema “A les tres seran les dues”:
Articles relacionats:
– Fills de Cronos
–L’origen mitològic de l’hivern
–Etimologies estacionals
–La guerra de los relojes
– L’hora de la primavera
– Hores a la romana
One Comment
joan
En termes purament cronològics, les Illes Canàries serien les més democràtiques de tot el país.
De totes maneres, en cas d’una hipotètica Catalunya independent, ¿s’optaria per l’endarreriment
de l’hora, atesa la restauració democràtica, contravenint el caprici de Franco o seguiria fidel a l’horari europeu o es xaparia Catalunya per el famós meridià en dues zones horàries?
La historia és plena de capricis, ja ho diuen.
Moltes gràcies Toni, per destapar-ne un altre.