El tòpic horacià del non omnis moriar ha estat tractat per molts poetes. Un d’ells és el manacorí Miquel Àngel Riera, autor d’aquest poema inclòs en el poemari “El pis de la badia”:

Donaria una dent per mossegar més vida 
o una mà per sentir-me més instal·lat aquí. 
Vendria el cos a grums per uns grams d’existència, 
donaria el meu nom per saber més que visc. 
Donaria la pau per ser com una pedra 
adormida al llindar d’un instant infinit. 
La vida a l’altre món també la donaria 
per augmentar el cabal de la que tenc aquí. 
Donaria la sang per trobar una paraula 
davant la qual ningú pogués passar de llis. 
Per sobreviure-ho tot, ara oferesc la vida 
per un vers esclarit que em sobrevisqui a mi.

Salvador Dalí també es féu seva la màxima d’Horaci. Aquí teniu les seves reflexions.

Articles del web relacionats:
– Quan la mediocritat estava ben vista
– Carpe diem