Les lletres tenen molt de glamur. Aquesta paraula, d’origen anglès, deriva precisament del grec γράμμα (“lletra”), d’on també tenim gramàtica, cardiograma,telegrama o monograma.Un dels seus derivats més juganers és anagrama (+ ἀνά, “cap enrere”), que és un mot o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase. Per exemple, l’anagrama de L’anagrama és La magrana.
Γράμμα deriva alhora de γράγω (“escriure”), que igualment té una família ben nodrida: biografia, demografia, etnografia, pornografia,paràgraf, epígraf (citació curta) o programa. Aquesta darrera paraula inicialment significava “divulgar per escrit”. Era un edicte, una declaració pública; avui és declaració prèvia del que es farà en alguna matèria.
Avui glamur és l’encant o atractiu d’una persona o d’una cosa que provoca admiració general. En un principi, però, significava ”encanteri”. Amb aquest significat el terme fou popularitzat el 1830 per l’escocès Walter Scott en els seus escrits sobre màgia i demonologia. Així doncs, ara s’entén per què la gramàtica captiva tant els filòlegs!
En llatí, l’equivalent grec de γράγω (“escriure”) és scribo, d’on tenim escriptor, adscriure, circumscriure, inscriure, transcriure, subscripció, manuscrit, prescriure (+ prae, “davant”) o descripció (+ de, que indica direcció de dalt a baix). Scribo també ha donat el verb proscriure, sinònim de prohibir. Aquesta paraula, que conté la preposició pro- (“en lloc de”), té una història etimològica ben curiosa que es remunta a l’any 81 aC, en època del dictador Sul·la.
Les proscripcions eren unes llistes, exposades al fòrum, on s’escrivien els noms de les persones a les que se les declarava enemigues públiques sense necessitat d’abduir-ne els motius –recordarien, per tant, l’ostracisme a l’antiga Grècia. Tal condemna suposava l’exili i la pèrdua de la ciutadania romana. Alguns conciutadans no varen dubtar a denunciar els proscrits per obtenir una recompensa o fins i tot es varen atrevir a matar-los per rebre una part de la seva fortuna (la resta se la quedava l’Estat). Després de Sul·la, les proscripcions foren molt habituals en el Segon Triumvirat (43 aC-35 aC).
L’home, tanmateix, va aprendre a teixir abans que a llegir i escriure. De fet, l’art d’escriure va manllevar la seva terminologia de l’art de teixir, tal com constata la paraula text, derivada del llatí texo (“teixir”), igual que trama -la seva arrel indoeuropea *teks també és present en el mot tècnica, d’origen grec. Així doncs, un text, etimològicament parlant, és un “teixit de paraules”. En clau metafòrica també parlam d’ “ordir una trama” o de “seguir el fil argumental”. I el suport que feim servir per fer aquest trenat, l’ordinador, és com si fos l’antic teler.
Us deix amb el moment més glamurós de la pel·lícula “Desayuno con diamantes”, protagonitzada per Audrey Hepburn:
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
No Comments