Nuredduna és presentada com una sibil·la néta del sacerdot suprem de la tribu del poblat, la Tribu de l’Alzina. La seva vida dóna un gir inesperat amb l’arribada de les llunyanes terres hel·lèniques de Melesigeni. Aquest nouvingut, però, és encadenat per la tribu amb el propòsit de oferir-lo en sacrifici als déus. Nuredduna cau rendida als seus peus. No entén la llengua estrangera que parla. Per enamorar-se’n, però, li basta la música que surt de la seva lira. Desobeint els seus, l’ajuda a escapar. Nuredduna paga car el seu atreviment. Mor apedregada, però abraçada a la lira que Melesigeni li ha regalat i amb la qual la seva ànima balear queda amarada de l’esperit grec.
Nuredduna anteposa l’amor a la lleialtat del seu poble. Es deixa seduir per l’estranger i trenca la seva fidelitat a la tribu. Accepta la novetat i el progrés per damunt de la tradició. Nuredduna, per tant, és la Pocahontas mallorquina. La lira de Melesigeni, en canvi, representa l’esperit de la civilització grega, bressol de la cultura occidental.
Aquí teniu un fragment del poema La deixa del geni grec:
a un feix d’herbes sagrades collides a la lluna,
la gran vident del poble, la verge Nuredduna.
Sos ulls irradiaven entorn somni diví…
Cenyia-li la testa un tany romaní,
i en rulls ne desbordava la negra cabellera
flotant per ombrejar-li la faç dolça i austera.
Al cos li subjectava la vesta un cinturó
de bàrbara riquesa, i el misteriós falçó
d’argent, damunt sa roba lluint, feia a la vista
llambreigs de mitja lluna serena, però trista.
dins el sagrat recinte, i nina ja hagué après
de les antigues sagues tot l’art dels sacrificis,
i d’herbes remeieres, dels somnis i els auspicis.
Ella guardava els himnes, les veus i tradicions
del poble, i en nous càntics li deia ses visions
a on una alba nova pels cors apareixia…
Flor de sa raça, n’era la Verge poesia!
Entre ells hi havia un jove gallard, com a semblança
del déu fill de Latona, l’Arquer amb lira d’or:
Melesigeni es deia, i estant ell a la flor
dels anys, duia amb les armes, tot just allà rompudes,
la lira dels rapsodes. Sobre ses cordes mudes
crispava ell per estones la mà forta i gentil.
Veient-ho un d’aquells presos, més vell i més tranquil,
llavors li va fer signe, dient: “Melisigeni,
si tu de l’alta musa retens encara el geni,
Per què no cantes ara nostre mortal adéu?”
S’incorporà el rapsoda, i prest a l’entorn seu
vibraren d’un preludi les notes delicades…
En va tronaren contra les veus avalotades
de tota aquella tribu, puix des del talaiot
la verge profetessa, manant-ho el sacerdot,
féu senya de silenci. Callà tothom, i pura
la veu de l’alt rapsoda sonà per l’espessura.
Aquest fragment és completat pel meu exalumne, el campaner Miquel Àngel Adrover, mestre de la glosa, de la següent manera:
Les pregàries, Nuredduna,
càntics a posta de Sol,
m’han deixat sense agombol,
fuit dins la teva pell bruna.
Ajocats rere una duna
fets desig, passió i voler,
l’Invisible ha fet valer
la seva gràcia divina
i un batrala de gavina
ha creuat el cel sencer
I al cel ha deixat a lloure
joc, desig i fantasia,
ha elevat la poesia
tan amunt que ha fet commoure
uns niguls grisos que, en ploure,
han pedregat la besada
calenta, humida, esperada,
amb gust de sal de Migjorn
però amb la dolçor del forn
que has encès amb la mirada.
Els antics penyals ascetes
impassibles s’han nodrit
amarant-se dins la nit
de les libacions que hem fetes
i la lira dels poetes
que el temps va perpetuar
ha pogut enarborar
el seu penó primigeni
i en nom de Melesigeni
ens hem fos a dins la mar.
Us deix amb la meva intervenció al programa Gabinet de crisi d’IB3 Ràdio (07/07/2015). Hi parl precisament sobre de Nuredduna:
One Comment
Carlos Martínez
Ninguno, al menos de los que yo conozco y preguntado, me ha sabido responder a la pregunta de Quien era Nuredduna? que tiene calle y estatua bien conocidas en “Ciutat”
Como máximo la respuesta: es un cuento y/o mitología griegos.
Lástima de estadística.
Ahora yo, ya tengo más conocimiento del tema y encuentro, que como todas las leyendas románticas antiguas o modernas (esta lo es y mucho), tiene un regusto agridulce.
¡¡Bien por Costa i Llobera !!