Tanmateix, la paraula “friki” (de l’anglès freaky, “estrany”, “espantós”) ja s’emprava molt abans de la saga d’Star Wars. La popularitzà el 1932 la pel·lícula de Tod Browning titulada precisament Freaks i que en castellà es traduí com “La parada de los monstruos”. Tracta de la vida d’uns nans que formen part d’un espectacle ambulant ple de personatges peculiars: la dona barbuda, el tors vivent, l’hermafrodita, les germanes siameses Hilton i alguns altres éssers microcefàlics, anormals i deformes. La pel·lícula és una oda a l’anomalia i a la malformació física, vistes des de l’antiguitat com una maledicció divina.
Freaks, la parada dels monstres (1932), considerada pel·lícula de culte i interpretada per artistes amb diversitat funcional i diversitat sexual o de genere, esdevé un clàssic del cinema per qüestionar les bases socio-culturals de l’exclusió.
Amb tot, si gratam una mica en la història, és a Roma on podríem trobar el primer “friki” d’Occident en la figura de Calígula (37 – 41). El seu nom real era Gaius Juli Cèsar. Fou proclamat emperador a l’edat de vint-i-cinc anys en substitució del seu oncle Tiberi. L’apel·latiu pel qual fou més conegut li venia pel fet que, de petit, quan acompanyava el seu pare Germànic en les campanyes militars, portava unes botes de soldat (caligulae).
Calígula també cridà molt l’atenció per vestir-se com una dona. Es casà amb la seva germana Drusila i, en morir, decretà dol oficial, durant el qual quedaven castigats sota pena de mort la rialla, el bany i els menjars familiars. Calígula fou un emperador dèspota i sanguinari, que va fer assassinar, per divertiment, uns quants membres de la seva família -se’n salvà el seu oncle Claudi que tothom el considerava un idiota. Tenia l’afició cruel d’obligar els pares a presenciar la tortura dels fills. Després els convidava a la seva taula i el obligava a riure i a garlar. Realment es tractava d’un dement que sembrava el terror.
Segons l’historiador Suetoni, el regnat de Calígula va ser presidit per la frase: oderint dum metuant (“que m’odiïn, mentre em temin”). Cansat d’ell, la guàrdia pretoriana el va assassinar al cap de quatre anys i en el seu lloc hi va col·locar l’oncle de Calígula, Claudi (41 – 54), que va presenciar aquell assassinat amagat rere una cortina -aleshores exercia el càrrec de cònsol. Era el primer cop que la guàrdia pretoriana proclamava un emperador.
Davant tothom, els “frikies” solen tenir mala reputació perquè no volen obeir com la majoria. És el tema d’aquesta cançó d’un dels grans cantautors francesos, Georges Brassen:
Aquí teniu el capítol del programa “This is art” dedicat a la bogeria.
Recentment l’historiador britànic Tom Holland ha comparat el candidat republicà a la presidència dels EUA, Donald Trump, amb Calígula. Així ho explica Pep Campillo a la secció de Cultura Clàssica “Maremagnum” de Radio Mallorca (Cadena Ser).
Aquí trobareu un reportatge de la revista Sàpiens que parla de Calígula, titulat “Calígula: són bojos, aquests romans”.
Aquest fragment parla d’alguna altra excentricitat de Calígula.
Aquest article parla sobre l’alopècia de Calígula.
En aquest article de Laura Quero podreu trobar un llistat dels governants més sanguinaris de la història. Entre ells hi trobareu Calígula.
Aquest altre article parla del luxuriós vaixell de Calígula on l’emperador feia les seves mítiques festes. Aquí teniu més informació sobre aquest vaixell.
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (25/05/2017), reflexion sobre el concepte de normalitat amb motiu del Dia Mundial de l’Orgull Friki (25 de maig).
En aquest enllaç trobareu tots els capítols del programa “La gent normal”, de TV3. Molt interessant.
Aquí teniu un documental sobre Calígula:
No Comments