Des del 2006 cada 25 de maig se celebra el Dia de l’Orgull Friki. La data no fou triada a l’atzar. No debades, un 25 de maig de 1977 es va estrenar en els cinemes d’EUA “Una esperança nova”, la primera entrega de la saga d’Star Wars. Avui, però, aquesta efemèride no només congrega “frikis” de les pel·lícules de George Lucas. També és el dia que la resta de “rara avis” aprofiten per sortir al carrer per donar a conèixer les seves rareses (afició a determinades pel·lícules, sèries, còmics, superherois o jocs de rol).

Tanmateix, la paraula “friki” (de l’anglès freaky, “estrany”, “espantós”) ja s’emprava  molt abans de la saga d’Star Wars. La popularitzà el 1932 la pel·lícula de Tod Browning titulada precisament Freaks i que en castellà es traduí com “La parada de los monstruos”. Tracta de la vida d’uns nans que formen part d’un espectacle ambulant ple de personatges peculiars: la dona barbuda, el tors vivent, l’hermafrodita, les germanes siameses Hilton i alguns altres éssers microcefàlics, anormals i deformes. La pel·lícula és una oda a l’anomalia i a la malformació física, vistes des de l’antiguitat com una maledicció divina.

Freaks, la parada dels monstres (1932), considerada pel·lícula de culte i interpretada per artistes amb diversitat funcional i diversitat sexual o de genere, esdevé un clàssic del cinema per qüestionar les bases socio-culturals de l’exclusió.

Amb tot, si gratam una mica en la història, és a Roma on podríem trobar el primer “friki” d’Occident en la figura de Calígula (37 – 41). El seu nom real era Gaius Juli Cèsar. Fou proclamat emperador a l’edat de vint-i-cinc anys en substitució del seu oncle Tiberi. L’apel·latiu pel qual fou més conegut li venia pel fet que, de petit, quan acompanyava el seu pare Germànic en les campanyes militars, portava unes botes de soldat (caligulae).

 

En un primer moment, Calígula va regnar amb molt bon criteri. Després, però, a causa d’una malaltia cerebral que va degenerar en follia, canvià totalment de caràcter. Segons una llegenda nascuda probablement de l’animadversió envers el personatge, la major excentricitat de Calígula fou nomenar senador el seu cavall Incitatus (“ràpid”, “excitat”). Aquesta hauria estat, per tant, la seva primera “frikada”, però no l’única. 

 

Calígula també cridà molt l’atenció per vestir-se com una dona. Es casà amb la seva germana Drusila i, en morir, decretà dol oficial, durant el qual quedaven castigats sota pena de mort la rialla, el bany i els menjars familiars. Calígula fou un emperador dèspota i sanguinari, que va fer assassinar, per divertiment, uns quants membres de la seva família -se’n salvà el seu oncle Claudi que tothom el considerava un idiota. Tenia l’afició cruel d’obligar els pares a presenciar la tortura dels fills. Després els convidava a la seva taula i el obligava a riure i a garlar. Realment es tractava d’un dement que sembrava el terror.

Segons l’historiador Suetoni, el regnat de Calígula va ser presidit per la frase: oderint dum metuant (“que m’odiïn, mentre em temin”). Cansat d’ell, la guàrdia pretoriana el va assassinar al cap de quatre anys i en el seu lloc hi va col·locar l’oncle de Calígula, Claudi (41 – 54), que va presenciar aquell assassinat amagat rere una cortina -aleshores exercia el càrrec de cònsol. Era el primer cop que la guàrdia pretoriana proclamava un emperador.

Aquesta és la pàgina web de l’orgull friki.