Amb el seu habitual pessimisme, Juvenal qüestiona el contingut de les pregàries que els homes dirigeixen als déus. Ell insisteix: orandum est ut sit mens sana in corpore sano (“S’ha de pregar als déus que ens concedeixin una ment sana en un cos sa”). Així doncs, més que riqueses o poder (coses banals), el més important en aquesta vida és implorar tenir salut física i mental. Per poder suportar les fatigues de la vida, l’objectiu és aconseguir un esperit equilibrat en un cos equilibrat.

La famosa frase de Juvenal inspiraria una marca japonesa de calçat esportiu, ASICS. Es tracta d’un acrònim de Anima Sana in Corpore Sano (en aquest cas s’ha substituït la paraula mens per anima). Un altre acrònim relacionat amb la salut és el d’spa, un centre de terapèutic amb aigua. Agafaria el nom de les sigles de l’expressió llatina salutem per aqua (“la salut a través de l’aigua”). Curiosament, a Bèlgica hi ha una ciutat que es diu Spa, famosa en època romana per les seves aigües termals. Alguns diuen que hauria estat aquesta ciutat la que ens hauria donat la paraula spa amb el seu significat actual.

Al gimnàs s’hi va “en pel”
A l’antiga Grècia el culte al cos es practicava en pèl. Així ho indica l’etimologia de la paraula gimnàs: γυμνός (“despullat”). El γυμνάσιον era tota una institució pedagògica masculina. Els joves no només hi exercitaven la ment amb assignatures com música o matemàtiques, sinó també el cos, en aquest cas, però, tal com Déu els portà al món. Abans d’entrenar-se, l’atleta s’untava el cos amb oli d’oliva i després se’l cobria amb arena fina. En finalitzar els exercicis, es treia la pols, la suor i l’oli amb uns raspalls de ferro, que s’anomenaven strigiles. Després, es tornava a ungir el cos amb oli perfumat, un material car i sumptuós. Així, la pell quedava neta i hidratada. Una àmfora amb oli perfumat solia ser precisament un dels trofeus que guanyava un atleta per poder aromatitzar bé el seu cos -el trofeo recorda les grans copes dels actuals tornejos futbolístics.

Àmfora trofeu de figures negres (c. 333-332 aC), que devia contenir oli perfumat. Trobada a Cirenaica (Líbia), British Museum (Londres)

Els atletes, que s’exercitaven despullats, es posaven una diadema al cap i es lligaven el prepuci amb una cordeta, la kynodesme (κυνοδέσμη), literalment “nus del canet”. Així impedien la “nuesa” del gland, que podia resultar impúdica i ofensiva. La mesura, però, també proporcionava certa comoditat durant els exercicis, ja que evitava el balanceig del membre.

Els atletes amb la kynodesme

Per a la kynodesme se solia fer servir una tira de cuir, que es podia fermar al voltant del ventre o bé subjectar-se amb un llaç a la base del penis. Una altra modalitat era subjectar el penis en corba per avall, fermant la cinodesma al voltant de la cama. Alguns atletes fins i tot arribaven a perforar-se el prepuci (infibulació) per poder fixar millor la púdica tira de cuir. Avui la infibulació (< fibula, “pinça”) és l’operació practicada per preservar la virginitat i impossibilitar el coit fins al matrimoni consistent a fixar una anella als llavis de la vulva o al prepuci (< prae, “davant de” + *putiu (m), “membre viril”).

Atleta es posa la kynodesme abans de competir

En grec prepuci és ποσθἡ, que avui, en medicina, ha donat la paraula postitis (inflamació del prepuci) i balanopostitis (inflamació de la mucosa del gland i del prepuci). La gent que té un prepuci estret pateix de fimosi (< φιμός, “morrió”). El atletes que tenien aquest problema no necessitaven la cinodesma. A diferència d’altres cultures, com la jueva o l’egípcia, els grecs no practicaven la circumcisió (< circum, “al volant de” + caedo, “tallar”).

Una cosa que crida l’atenció és que, en les figures masculines greges, els genitals apareixen representats de petites dimensions. Això és així perquè els membres petits eren associats amb persones que sabien controlar els seus impulsos sexuals. Per contraposició, els sàtirs sempre són representats amb fal·lus de grans proporcions, símbol de la seva lascívia i del seu descontrol sexual.

Sàtir amb fàl·lus enorme

Avui, a països com Alemanya, Àustria i Suïssa el Gymnasium encara conserva el seu antic significat de centre intel·lectual. És el nom que reben els instituts o escoles d’ensenyament preuniversitari –a Franca equival al Lycée. A la resta d’indrets del món el gimnàs només fa referència a un espai on només es practica esport, ara, però, amb una roba del tot sofisticada.

Per reflexionar sobre esport i salut mental, us recoman aquest podcast molt interessant de la #LaQuartaM de Felip Palou.

En aquest enllaç trobareu la història d’altres marques esportives.

En aquest article de Xavier Sierra trobareu més informació sobre la kynodesmela kynodesme. I en aquest altre enllaç Serra parla sobre les àmfores trofeu amb oli perfumat.

Articles del web relacionats:

• Gladiadors, la història d’una manipulació
• Adonis no patia vigorèxia!
• Hormones que exciten
• Les arrels clàssiques dels Jocs Olímpics
• Quan victòria s’escrivia amb ene de Nike
• Penis, un pinzell penjant
• Sobre ninfòmenes i sàtirs