Els mals ancestrals del racisme ens tornen a assetjar. Encara són molts els símptomes que demostren que la nostra societat, en plena era de la globalització, es resisteix a conviure amb la diversitat. Són els mateixos símptomes que han provocat les atrocitats més grans de la història de la humanitat.

El color de la nostra pell sempre ha cridat l’atenció i ha estat motiu per classificar la humanitat en races. Encara que la Bíblia no parla de “races”, sinó de “nacions” o “tribus”, sí que fa referència a tres personatges que, segons algunes tradicions, donaren origen a les tres races conegudes fins aleshores. Són els fills de Noè -Jàfet, Sem i Cam-, encarregats de repoblar la terra després del diluvi universal. Jàfet esdevingué el pare del continent europeu –de pell blanca-, Sem, de l’asiàtic –de pell groga-, i Cam (en hebreu significa “morè”), de l’africà. L’esclavitud que patiren els africans durant el colonialisme també trobà una explicació en les Sagrades Escriptures: Cam, que s’havia rigut del seu pare en trobar-lo un dia ebri i despullat, fou condemnat per Noè a ser “servent dels servents del seus germans”. Al segle XVIII el naturalista suec Carl Linneu descobrí una quarta raça, la roja, que representaven els indis d’Amèrica. Classificacions com aquestes es feren, sens dubte, a partir del prejudici que la “raça blanca” és superior biològicament i intel·lectual a la resta. Res més lluny de la veritat científica.

Avui en dia els científics prefereixen no parlar de “races”. És cert que les 6.000 milions de persones que habitem la terra portem una “carrosseria” diferent en funció de la regió climàtica on hem nascut. Ara bé, tots portem el mateix “motor” ja que formem part d’una mateixa espècie, la de l’Homo Sapiens. Els experts insisteixen que els nostres avantpassats peluts d’Àfrica, igual que els ximpanzés actuals, tenien una pell clara sota el pèl. Un cop, però, perderen el pèl, desenvoluparen una pell obscura, amb més melanina, per protegir-se dels raigs ultraviolats. A mesura que ara fa uns 60.000 anys els humans emigraren cap al nord, a regions on el sol brilla amb menys intensitat, la seva pell anà produint menys melanina i, per tant, agafà tonalitats més clares.

Aquí teniu una interessant entrevista del diari Ara Balears (17/03/2017) al mallorquí Lluís Quintana Murci, director científic de l’ Institut Pasteur de París. Assegura que les races no existeixen.