Cada dia, quan el Sol es pon, el cel se’ns obre com un autèntic llibre d’història. Noms com Andròmeda, Cassiopea, Sagitari, Júpiter i Altaïr ens evoquen temps ancestrals en què les estrelles eren objecte d’adoració. I no per casualitat. A l’antiguitat l’home dirigia la seva mirada cap a la immensitat del firmament amb una mescla de por i fascinació. Era per sobre del seu cap on veia que es produïen els fenòmens més espectaculars: núvols, raigs, trons i vents. Aviat descobrí que el comportament dels astres tenia una certa influència en tot el que succeïa a la Terra. A partir d’aquesta suposada correlació, va ser quan la humanitat va començar a ordenar aquella cúpula celeste que tant li condicionava la vida. L’astronomia, doncs, naixé al mateix temps que l’astrologia. Calgué posar nom a aquells éssers superiors i poderosos que actuaven de profetes.
La conferència s’ofereix des del CACIM (Catàleg d’Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d’aquest document en l’epígraf “Xerrades sobre tradició clàssica”.
Conferència impartida a:
Articles del web relacionats:
– Les històries que amaguen les estrelles. L’origen mitològic dels signes del zodíac a l’antiga Grècia.
– Dies divins
– Desitjos siderals
– Una Via Làctia ben lactosa
– Hèrcules, entre el vici i la virtut
–Gasos caòtics
– L’origen dels signes del zodíac
No Comments