Els cristianisme va associar Hèrcules amb la figura de Jesucrist, el salvador de la humanitat. En època moderna, però, el gran heroi de la mitologia grega també serví d’inspiració per a la primera gran figura del còmic, el superheroi Superman. Havia nascut el 1938 durant la Gran Depressió nord-americana i alguns veieren en el periodista Clark Kent, enemic de les injustícies, la personificació d’un superheroi socialista que lluitava contra els rics empresaris i polítics que oprimien els ciutadans.

 

Tanmateix, els creadors de l’home d’acer, Jerome Siegel i Joseph Shuster, no només s’inspiraren en Hèrcules. En ell també hi podem trobar reminiscències d’herois d’altres religions com Jesucrist de la religió cristiana; Moisès o Samsó de la jueva; o Gilgameix de la babilònia. Al cap i a la fi, Superman és el messies per excel·lència de la moderna èpica de ciència-ficció.

 

A pesar de les similituds que guarda amb altres personatges mítics, la història de Superman s’aproparia més a la d’Hèrcules. De petit el seu pare el llança des de Krypton a la Terra a bord d’una nau per salvar-lo de la desintegració del planeta. El nadó aterra a un poble anomenat Smallville, on és adopat per uns camperols que seran testimonis de la seva extraordinària força. 

 
Hèracles, de petit, també va donar mostres prou simptomàtiques de la seva futura valentia. Hera no el podia veure ni en pintura ja que havia estat fruit d’una infidelitat de Zeus amb la mortal Alcmena  -per unir-se amb ella, el déu havia adoptat l’aparença del seu marit Amfitrió. Quan tenia vuit mesos, l’airada deessa envià al seu bressol dues serps enormes. L’heroi dormia al costat del seu germà bessó Íficles (fill d’Amfitrió). En veure els rèptils, aquest es posà a plorar, però Hèracles els agafà per la gargamella, un en cada mà, i els escanyà.

Ja d’adult, Superman descobreix el seu origen i els seus superpoders, i els posa al servei de la comunitat amenaçada per perills i catàstrofes de tota mena. I si la musa d’Hèracles és Mègara –a qui acaba matant per un càstig d’Hera-, la de Clark Kent és Lois Lane –en morir aquesta per culpa del seu enemic, Superman dóna voltes al voltant de la Terra per fer retrocedir el temps i retornar la vida a la seva estimada. D’altra banda, Superman, com a tot heroi, també havia de tenir un punt dèbil. Si el d’Hèracles era la seva debilitat per les dones, el de l’home d’acer era la kriptonita, un mineral fictici que l’explosió de Kryton havia llançat a l’espai -la paraula deriva del grec κρύπτω (“ocultar”).

Superman no és l’únic representant del Salvador en la moderna ciència-ficció. La saga cinematogràfica de La guerra de les galàxies, iniciada el 1977 per George Lucas, també constitueix la visualització completa del cicle de gestació i posterior apoteosi de l’heroi messiànic.

El seu protagonista principal, Luke Skywalker, és un jove adoptat d’origen incert que rep un dia la revelació del seu destí transcendent. Un cop ha acceptat la crida de l’aventura, i després d’un periple de secreta iniciació, esdevindrà un líder imprescindible per a la salvació col·lectiva de la galàxia i per a la seva pacificació definitiva.

Aquí teniu una entrevista a Caros García Gual parlant de la figura de l’heroi.

Aquí teniu la gran banda sonora de Superman:

Articles del web relacionats:
– Els orígens del cristianisme
–L’origen espanyol del dòlar
– Compte amb els amfitrions!
– Hèracles, entre la vici i la virtut

I aquí teniu la gran cançó Super superman, de Miguel Bosé: