Molts teòlegs creuen que Jesús degué ser tractat com un crucificat més i que el seu cadàver va ser llençat a una fossa comuna o a un pou de calç de Jerusalem. La tradició eclesial, però, apunta a una altra teoria. En el concili de Nicea del 325 el bisbe de Jerusalem hauria alertat del mal estat en que es trobaven alguns llocs descrits pels Evangelis. Pocs anys després, Constantí el Gran va enviar una expedició a Terra Santa encapçalada per la seva mare, la futura santa Elena, de vuitanta anys, que es convertiria en la patrona dels arqueòlegs.

 

Les tasques d’excavació d’aleshores se centraren a la muntanya del Gòlgota. Allà, en enderrocar un temple romà de Venus, varen aparèixer tres creus: la de Jesús i la dels dos lladres. Segons l’historiador grec Sòcrates Escolàstic, per a esbrinar quina de les tres era la creu veritable (Veracreu), Elena ordenà que li portassin una dona greument malalta. Quan la varen posar sobre la Veracreu, la dona es curà del tot. Sòcrates Escolàstic també conta que amb la creu s’haurien trobat el claus que, enviats a Constantinoble, haurien passat a formar part del casc i les brides del seu fill Constantí.

 

La localització de la tomba buida de Jesús s’hauria produït poc després de la troballa de la Veracreu, a pocs metres del Gòlgota. Així ho apunta Eusebi, que en aquell temps era bisbe de Cesarea (l’actual Palestina). A sobre d’ella Constantí féu construir la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem. Per a molts estudiosos, la tomba de Jesús és dels pocs llocs de la cristiandat que té una certa credibilitat.

Aquí teniu un documental que parla sobre el misteri del Sant Sepulcre:

Entrades del web relacionades:
– Pasqua i toponímia
– Dijous Sant: la història de l’Últim Sopar
– La llengua de la Setmana Santa
– Endavant les atxes
– Però realment va ressuscitar un diumenge?
– La passió del pacient
– El sant sudari: la història d’un muntatge?
– La llegenda del sant Graal
– Jueus, l’origen d’un estigma
– Per què som cristians?
– Mones de Pasqua, una monada?
– Noli me tangere!
– Quo vadis?
– Els orígens de les panades, rubiols i crespells
– Cristians, “guiris” cretins?
– Divendres Sant: crònica etimològica d’un calvari