El poder de la fal·làcia
En l’era de la postveritat hem d’anar molt en compte amb les fal·làcies, amb els arguments enganyosos, falsos (fallaces, en llatí). Quan no tens raons de pes per rebatre el discurs de l’altre, aleshores passes a l’atac insultant la mateixa persona. Li retreus un defecte físic o una manera de ser. És el que es coneix com a fal·làcia ad hominem (“a l’home”). En seria un clar exemple la següent afirmació: “Els ecologistes diuen que consumim massa energia; però no en facis cas perquè els ecologistes sempre exageren”.
 
En la dialèctica trobam moltes altres fal·làcies. Aquí en teniu unes quantes:
  • Fal·làcia ad Hitlerum (“a Hitler”). Per fer-los callar, s’acusa els adversaris de totalitaris o de nazis, tot i que manifestament no ho siguin. És una particularització de la fal·làcia ad hominem.
  • Fal·làcia ad baculum (“al bastó”). Es recorre a l’amenaça, a la força o a la por. És un argument que permet vèncer, però no convèncer. Exemple: “No atenguis el públic de la botiga portant aquest piercing; recorda que qui paga, mana”.
  • Fal·làcia tu quoque (tu també). S’acusa l’acusador d’allò mateix. Exemple: “Tu que fumes m’estàs aconsellant que jo no fumi?”
  • Fal·làcia ad verecundiam (“al respecte”). Utilitzant el respecte que es té a una persona o institució, s’apel·la a l’autoritat per demostrar una conclusió. Exemple: “Com que ho va di Ciceró, això va a missa”.
Fal·làcia ad verecundiam
Fal·làcia ad verecundiam

  • Fal·làcia ad populum (“al poble”). S’exposen raons adreçades a despertar les emocions del públic. Forma part de la demagògia. Exemple: “Hem de prohibir que vingui gent de fora. Què faran els nostres fills si els estrangers els roben la feina i el pa?”
  • Fal làcia “ex populo” (“des del poble”). Es defensa determinat punt de vista al·legant que tothom o molta gent està d’acord amb aquesta opinió. Exemple: “M’has de deixar sortir fins a les dues, tots els pares dels meus amics els ho deixen fer”.
Fal·làcia ad populum
Fal·làcia ad populum

  • Fal·làcia ad ignorantiam (“a la ignorància”). Es pretén defensar una tesi a partir del fet que no es pot demostrar el contrari. Exemple: “No es pot provar la innocència d’una persona relacionada amb un crim, per tant, és el culpable”. 
  • Fal·làcia post hoc ergo propter hoc (“després d’això, per tant a causa d’això”). Consisteix a atorgar validesa a una causa insuficient o errònia. És molt típica del pensament supersticiós. Exemple: “Vàrem guanyar el partit perquè portava la corbata verda que em dóna sort. Si me la torno a posar, tornem a guanyar”.
  • Fal·làcia «de la tradició»: Atès que una cosa que s’ha fet sempre, és correcte continuar fent-la. Exemple: “Si tothom es casa per l’Església, tu també ho has de fer”. 

Fal·làcia ad ignorantiam
Fal·làcia ad ignorantiam

Aquí teniu un llistat d’insults llatins. Aquí en teniu un altre. I aquest article en conté més.

Articles del web relacionats:
– La veritat de la mentida
– La veritat no s’oblida mai
– 
Les llavors de la discòrdia
– Paraules adulterades
– L’etern retorn del Gran Germà
– Matar el missatger en temps de la postveritat
– La postveritat segons Aristòtil
– On és la veritat?

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad