La decència és una de les coses que exigim als nostres polítics, però també a les seves parelles. Ho feim apel·lant a la famosa cita “La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també semblar-ho”. Aquesta cita, però, és fruit d’una mala interpretació d’unes paraules que mai no va dir Juli Cèsar.

 

Cèsar era conegut per la seva bisexualitat. Deien que era “marit de totes les dones i dona de tots els marits”. Amb les dones, però, també tenia molt de perill. En la cerimònia del triomf que el 46 aC celebrà a Roma es pogué sentir el següent càntic: “A casa tornem el calb puter, amagueu les vostres dones”.

 

L’any 62 aC, essent Cèsar pretor, Pompeia celebrà a casa seva la Bona Dea, una festa religiosa reservada exclusivament a les dones. Durant la celebració, una serventa descobrí la presència d’un intrús, disfressat de dona. Es tractava de Publi Clodi, un jove de l’aristocràcia romana que pretenia Pompeia. Clodi fou capturat i acusat de cometre un sacrilegi.

 

En el judici, Cèsar defensà la innocència de la seva muller, però, davant les crítiques dels seus rivals polítics, es va veure obligat a repudiar-la. Segons conta l’historiador Plutarc a Vides paral·leles, preguntat per aquesta fulminant reacció, contestà: “Perquè vull que, de la meva dona, ni tan sol se’n tingui sospita”. En la Vida dels Cèsars, Suetoni recull la mateixa idea amb unes altres paraules: “És necessari que els meus estiguin exempts de sospita com de crim”. Finalment Clodi, va quedar absolt d’aquell crim.

 

Tanmateix, el crim de Clodi no va ser l’adulteri amb Pompeia, sinó haver-lo practicat en una festa religiosa. Segurament ambdós amants varen consumar el seu amor. El que no podia tolerar la societat romana de l’època és que l’escenari d’aquella unió hagués estat un lloc sagrat. Així doncs, repudiant la seva dona, Cèsar manifestava el seu màxim respecte cap a les institucions religioses.

 

Lleis contra l’adulteri
Dels seus matrimonis, Cèsar no arribà a tenir cap fill mascle. Així el 45 aC, un any abans de la seva mort, va adoptar el seu renebot Gai Octavi com a fill i hereu. El futur emperador August seria el primer a dictar lleis contra l’adulteri amb penes importants. Després, el cristianisme també es posicionà en contra de l’adulteri. Amb tot, abans del seu triomf, ja trobam textos estoics de defensa de la perdurabilitat del matrimoni i de la castedat com a virtut.

 

La mentalitat misògina de l’antiguitat va anar calant la idea que no hi havia res pitjor per a un home que la traïció de la seva dona. Després, aplicat a l’àmbit polític, s’exigí que la dona també fos model d’honestedat. D’aquí sorgí, a partir de l’anècdota de la segona dona de Cèsar, la cita “La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també semblar-ho”.