Tales de Milet, el primer observador de l’electricitat
Els grecs no varen inventar l’electricitat, però foren els primers a observar-la en la naturalesa. La paraula prové del grec ἠλέκτρον i significa ambre, que és una resina fòssil de color mig groc i mig taronja. Un derivat seu és elèctrode, que és un conductor (+ ὁδός, “camí”) a través del qual pot entrar un corrent elèctric en un medi o sortir-ne. 
 
Al segle VI aC el presocràtic Tales de Milet descobrí una cosa sorprenent: si fregava una pedra d’ambre amb llana, tot seguit el mineral adquiria la capacitat d’atraure petits objectes; i si fregava l’ambre durant molta estona, en podia sortir fins i tot una espurna. Sense saber-ho, amb aquella provatura el filòsof de Milet estigué en contacte amb el que avui es coneix com a electricitat estàtica. L’exemple més palmari el tenim quan se’ns posen els cabells de punta després de treure’ns el jersei.

Ambre
Ambre
Tales també va experimentar amb la magnetita, un metall amb propietats d’imantació. Intuí l’existència de forces invisibles que provocaven efectes d’atracció i de repulsió. No va saber, però, explicar-ne l’origen -mentre imant prové del grec ἀδάμας, “indomable”, magnetita agafa el nom de Magnèsia, una ciutat del nord-est de Grècia, on abundava aquest metall.
 
Franklin i Edison
Al segle XVIII Benjamin Franklin, el pare fundador del Estats Units, escriuria un nou capítol en la història de l’electricitat. En un dia de tempesta experimentà amb un estel, un filferro i una clau metàl·lica. Aquella prova, que li hauria pogut costar la vida, va servir per constatar que els llamps són descàrregues electroestàtiques. Amb les seves observacions Franklin també arribaria a inventar el parallamps.

L'experiment de Benjamin Franklin
L’experiment de Benjamin Franklin
 
Si avui, però, tenim electricitat a casa és gràcies a Thomas Alva Edison. A finals del segle XIX aquest nord-americà s’entestà a perfeccionar models de làmpades (< λαμπάς, -άδος, “torxa”) incandescents (< candeo, “brillar”, “ser blanc”) ja existents. Això li va permetre crear bombetes de més de dues hores d’autonomia. La clau es trobava en el filament metàl·lic, que, quan hi passava el corrent elèctric, s’escalfava fins a generar llum blanca.
 

Thomas Alva Edison
Thomas Alva Edison
Edison va aconseguir ampliar l’autonomia de les bombetes fins a les 1.500 hores de llum. Així, el 1882 instal·là la primera central elèctrica de la història, a la ciutat de Nova York. Gràcies a tots aquests inventors avui, quan som a casa i pitjam un botó, ens comportam com a petits déus parafrasejant la Bíblia: Fiat lux (“Que es faci la llum”).

Per conèixer més sobre la història de l’electricitat no us podeu perdre aquest reportatge de Víctor Farradellas a la revista Sàpiens (Núm. 188/ Novembre 2017).

La creació de la llum segons  Gustave Doré
La creació de la llum segons Gustave Doré

Articles del web relacionats:
– Les arrels clàssiques dels elements químics

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad