L’enveja consisteix a desitjar amb mals ulls alguna cosa de l’altre. La paraula està composta pels termes llatins in (preposició que indica “cap a”) i per videre (“veure”). Originàriament, doncs, volia dir “ficar la mirada cap a un lloc”. En les Metamorfosis d’Ovidi (II, 680-832) trobam l’aparició estel·lar de la deessa Invidia. És descrita exactament com els grecs imaginaven Nèmesi, la deessa de la venjança divina i de la gelosia. Aquest és el seu perfil en la traducció de Jordi Parramon:

 

 

En l’obra d’Ovidi, Invidia comparteix protagonisme amb Mercuri. Un dia el missatger dels déus (Hermes al món grec) es trobava sobrevolant Atenes. Des de l’aire veié un grup de tres germanes que portaven ofrenes sagrades a la deessa Minerva (Atena). Nomien Aglaure, Pàndrosos i Herse i eren filles de Cècrops. D’elles destacava per la seva bellesa Herse. El jove de peus alats sucumbí als seus encants i de seguida baixà a la terra sense transformar-se. Es dirigí a la casa de les tres donzelles. La primera a veure’l va ser Aglaure.

 

Mercuri confessà a Aglaure que s’havia enamorat de la seva germana Herse. Ella es comprometé a ajudar-lo a canvi d’una gran quantitat d’or. Des de dalt, observant l’escena, hi havia Minerva, la protectora d’Atenes. No li va agradar gens el comportament avar d’Aglaure. És per això que visità Invidia al seu estatge i li demanà que infectàs amb el seu verí Aglaure.

 

El càstig es va complir. Invidia entrà a l’habitació d’Aglaure. Li va tocar el pit amb la mà i li va omplir el cor d’espines, li exhalà el seu alè i li escampà verí pels pulmons. A continuació li va posar davant una imatge de la seva germana, del bell déu i també la felicitat del seu matrimoni.

 

Irritada per aquestes visions, Aglaure no aturava de gemegar dia rere dia. En rebre la vista de Mercuri, es va asseure davant de la porta de la seva habitació i no el va deixar passar. Finalment el déu obrí la porta. Aglaure es va voler aixecar però ja no podia. Mercuri havia fet que la malaltia s’anàs propagant. Així l’acabà convertint en una pedra ennegrida pels seus mals sentiments.

Aquí teniu un article de Josep Maria Espinàssobre l’enveja

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (28/03/2017), reflexion sobre l’enveja.

Articles del web relacionats:
– Quin són els set pecats capitals de l’era moderna?