En la mitologia grega, Príap, el déu de la titola, és considerat l’inventor de la masturbació. No debades, tenia seriosos problemes per practicar el coit a causa de les grans dimensions del seu membre virial. La Bíblia, però, apunta a un altre nom, Onan. D’aquest personatge tenim precisament la paraula onanisme per referir-nos a la necessitat impulsiva de donar-se plaer sexual un mateix.

A Onan se li morí el germà. Aleshores fou obligat a casar-se amb la seva cunyada vídua i a tenir-hi fills. Per evitar-ho, interrompia sempre els coits, de manera que se suposa que utilitzava la mà per acabar d’ejacular a fora. Així doncs, etimològicament parlant, en un principi onanisme era sinònim de coitus interruptus. Si volem posar-nos més intel·lectuals, altres sinònims de masturbació són: ipsació (del llatí ipse, ipsa, ipsud, “un mateix”), quiroeràstia (< ἡ χείρ, χειρός, “mà”, + ἐράω, “estimar”), autoestimulació i mentulomania ( del llatí mentula, “verga”, + μανία, “obsessió”).

Tanmateix, el metge grec Galè establert a Roma assegurava que, quan un home no alliberava el semen del seu organisme, esdevenia un “ésser perillós” per a la seva salut i per a la dels demés. Sempre posava l’exemple de Diògenes, filòsof cínic molt culte al seu parer perquè portava una visa sexual activa i recorria a la masturbació per estar en forma. D’altra banda, es creia que, si els atletes aconseguien abstenir-se del sexe, serien més forts.

A l’antiga Roma la primera ejaculació (< iacio, “llançar”) del baró adolescent era celebrada per la seva família a la festa de Liberalia. Tenia lloc el 17 de març en sacrificis en honor a Liber, el déu de la fertilitat i el vi, posteriorment identificat amb Bacus. Seria, sens dubte, la primera de moltes ejaculacions, ja que el cos masculí desenvolupat era una olla que necessitava repetits “alliberaments” de la seva pressió interna. 

El 1774 el prestigiós metge suís Samuel Tissot va publicar un llibre inquietant titulat “L’onanisme”.  Hi advertia que “el mal de la masturbació” podria ocasionar malalties físiques i fins i tot la mort. A partir de les tesis d’aquest metge, s’incrementà la llista d’efectes secundaris de l’onanisme: aparició de pèls a les mans, cara verda, acnè, alopècia, ceguesa o càncer.

El joc lúgubre (Dalí, 1929). El tema d’aquesta obra és el desig sexual. L’estàtua de la part de l’esquerra, de caràcter androgin, té una mà desproporcionalment gran, al·legoria de la masturbació. El rostre que mira a terra amb els ulls tancats és la clara representació d’El gran masturbador. El joc lúgubre no es tracta d’un desig sexual plàcid, sinó associat a la culpabilitat: l’estàtua amaga el rostre (símbol de vergonya), un gest similar fan les figures que observen l’escena

Aquest article parla del bimoni intel·lectualitat i masturbació.

Aquí teniu una article que parla sobre un manual de 1830 que adverteix de les nefastes conseqüències de la masturbació.

Aquest article parla de la masturbació com a meditació.

Aquest article parla sobre la masturbació al llarg de la història.

Quina relació té la lectura amb la masturbació? La resposta la teniu en aquest article de Jordi Nopca, del diari Ara.

Aquest reportatge parla sobre la sexualitat en el món cristià.

En aquest fragment del programa “This is art”, Ramon Gener parla sobre la història del quadre “El gran masturbador” de Dalí:

Aquí teniu un vídeo de Roser Amils sobre el plaer de la lectura que s’ajusta molt a aquest tema:

I aquí teniu una famosa escena sobre el tabú de la masturbació de la pel·lícula “Amarcord”:

I aquest és el curtmetratge “Yes, God, yes”, on la masturbació femenina és vista com una benedicció.

Articles del web relacionats:
– Penis, un pinzell penjant
– Orgies, crònica d’una mentida
– Fal·lus fascinants
– El priapisme del déu titola
– El clítoris, quina gran descoberta!