En el seus orígens, cada mes durava 28 dies, que és el que dura tot el cicle lunar, dividit en quatre fases, de set dies (plena, minvant, nova i creixent), base de la nostra setmana (septimana en llatí). Com a norma general, a la dona també li baixa la regla cada 28 dies, d’aquí que aquest procés biològic rebi el nom també de menstruació (< mensis, “mes”).

La primera regla, que arriba entre els dotze i els quinze anys, es coneix com a menarquia (< ὁ μήν, “lluna”, + ἀρχή, “principi”). Quan la menstruació és difícil i dolorosa es converteix en dismenorrea (+ δύς, que indica dificultat, + ῥέω, «fluir»),  i, quan hi ha manca de fluix menstrual, en amenorrea (+ α privativa + ῥέω, «fluir»). De μήν també tenim la paraula menisc, part del genoll en forma de “petita lluna”.

A l’antiguitat la menstruació estava carregada de tot tipus de supersticions. Basta llegir aquest passatge del Levític (19-31)

“Quan una dona tingui un fluix de sang, si es tracta de la seva menstruació, restarà set dies en la impuresa i qualsevol qui la toqui quedarà impur fins al vespre. Tot allò sobre què jegui durant la seva menstruació serà impur, i tot allò sobre què segui serà impur. Qualsevol qui toqui el seu llit es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. Qui toqui qualsevol moble on ella hagi segut es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. Si algú toca allò que hi ha damunt el llit o damunt el moble on ella ha segut, quedarà impur fins al vespre.Si un home jau amb ella, recaurà en ell la seva contaminació i quedarà impur durant set dies; i qualsevol llit on ell jegui quedarà impur.

Quan una dona pateixi pèrdues de sang durant molts dies, fora del temps de la seva menstruació, o quan es perllongui el seu període, quedarà impura mentre duri la seva pèrdua de sang; com en els dies de la regla, és impura. Tot llit on jegui mentre dura la seva pèrdua serà per a ella impur, com el llit de la seva menstruació; i qualsevol moble sobre el qual segui quedarà impur, com en la impuresa de les seves regles. Qui toqui aquelles coses quedarà impur, i es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. Quan les seves pèrdues s‘hagin aturat, es reservarà set dies i després serà neta.

El dia vuitè es proveirà de dues tórtores o dos colomins, es presentarà davant el Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió,i el sacerdot oferirà l’un com a ofrena pel pecat i l’altre com a holocaust. Així el sacerdot farà expiació per ella davant el Senyor, a causa de les seves pèrdues de sang. D’aquesta manera apartareu els fills d’Israel de les seves impureses, a fi que no morin per les seves immundícies si contaminaven el meu Tabernacle, que és enmig d’ells”.

En la mitologia grega la Lluna adquirí forma de divinitat amb el nom de Selene (Σελήνη), d’on tenim el terme selenografia, part de l’astronomia que tracta de la descripció de la Lluna -amb el temps, Àrtemis, la deessa de la caça, adoptaria la funció d’aquesta divinitat menor.

La llum de la Lluna
Tenguem o no la menstruació, cada dilluns (< dies Lunae, “dia de la Lluna”) la Lluna inunda les nostres vides. Essent un satèl·lit que ens il·lumina de nit, la paraula llatina Luna deriva de lux, lucis (“llum”) arrel que trobam en altres paraules: il·lustrar, enlluernar, elucubrar, lluir, dilucidar, al·lucinar, lúcid o els topònims mallorquins de Lluc i Llucmajor -provenen de lucus (“bosc sagrat”), però en un principi significava una “clariana dins un bosc”. 

L’expressió “estar a la lluna de València” al·ludeix a una persona absent, distreta. El seu origen no està del tot clar. Segons una tradició del tot inversemblant, antigament hi havia, fora els murs de València, un banc amb forma de lluna, on es quedaven a dormir els viatgers que arribaven de nit, quan els murs de la ciutat ja eren tancats.

La lluna, guardiana nocturna dels nostres somnis, és present en infinitat de mites de totes les cultures. Té un component romàntic, somiador, però també desestabilitzador; d’aquí tenim l’adjectiu llunàtic en relació a un humor variable, que va a rauxes.

Aquí teniu un article de Mònica Planas titulat “L’engany de la lluna“. I aquest altre, de Pere Antoni Pons, es titula “Lluna, una passió poètica i científica”.

Aquí teniu una entrega de la campanya #SomClàssics en defensa de les Clàssiques a l’ensenyament. És una iniciativa de PELAG (Plataforma d’Ensenyats de Llatí i Grec-Illes Balears). Una alumna de l’IES Pau Casesnoves, inspirada per la lluna, parla sobre l’etimologia de menstruació i de menopausa:

Aquí teniu unes interessants reflexions sobre la regla, vista com un estigma antropològic. Aquest vídeo també parla sobre el mateix tema:

Articles del web relacionats:
– Dies divins
– L’etern mal uterí

Aquí teniu la gran cançó de Mecano: “Hijo de la Luna”:

La lluna sempre és evocadora de records. És el que diu la canço “Memory”, de Barbra Streisant:

I per als més petits, “La Lluna, la pruna”: