El sistema vol que tots pensem igual, vol que siguem ortodoxos, que tenguem una opinió (δόξα) correcta (ὀρθός). Així, si ens desmarcam de la tirania del discurs políticament correcte, del que pensa la “tribu”, aleshores som titllats d’heterodoxos, de pensar diferent de l’altre (ἕτερος). És tota una paradoxa (+ παρά, “contra”), una contradicció, ja que el lliure pensament implica anar necessàriament a contracorrent.

Hi ha cristians que es creuen estar en possessió de l’opinió correcte. Són els que formen part de l’Església ortodoxa. Tot va començar el 1054, quan el papa Lleó IX i el patriarca bizantí Miquel Cerulari es van excomunicar mútuament. La trifulga originaria el conegut Cisma d’Orient, la divisió religiosa entre l’Imperi Romà d’Orient i el d’Occident dos segles després de l’entronització de Carlemany.

El conflicte s’havia covat des de feia molt de temps. Les tensions entre ambdues parts estaven relacionades amb pràctiques litúrgiques i amb interpretacions de les doctrines cristianes. La gota, però, que va fer vessar el tassó fou la disputa sobre l’autoritat papal. El bisbe de Roma, en virtut de la seva posició com a successor de sant Pere, reclamava autoritat sobre la resta de bisbes.

 

Tot plegat provocà que l’Església es fragmentàs en dues branques: la catòlica –representada pel papa de Roma- i l’ortodoxa –representada pel patriarca de Bizanci. El gran mecenes de l’Església ortodoxa seria l’emperador Basili II. Durant el seu regnat (958-1025) es construïren al nord de Grècia els famosos “monestirs suspesos” (τα μετέωρα μοναστήρια).

Aquí teniu un anunci d’ “Aguila Amstel” (1999) amb monjos futbolistes d’un monestir suspès ortodox:

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (06/06/2017), reflexion sobre la tirania del discurs políticament correcte.

Per a més informació, també podeu escoltar el següents àudio del programa “En guàrdia” d’Enric Calpena, de Catalunya Ràdio, dedicats al Cisma de l’església ortodoxa.

Articles del web relacionats:
– Sapere aude?
– Paraules amb coneixement
– Els orígens del cristianisme
– Bizanzi. L’edat d’or de Constantinoble
– Maleïda postcensura