Ciceró és considerat el gran orador de l’antiga Roma. Al segle I aC, però, hi hagué una dona que li féu ombra en aquest art: Hortènsia. Aquesta docta puella (“jove docta”) va viure al segle I aC. Destacà no només per la seva eloqüència, sinó també pels seus coneixements sobre jurisprudència. Tanmateix mai no es va poder dedicar a l’advocacia perquè a la seva època les dones tenien prohibit les activitats polítiques i jurídiques.
Hortènsia era filla de Quint Hortensi, contemporani de Ciceró i un dels seus gran rivals. De petita, estudià retòrica a partir dels discursos del seu pare i de prominents oradors grecs. Ben aviat els seus serveis foren requerits per a la causa feminista.
El 42 aC, durant el Segon Triumvirat, l’Estat necessitava doblers per culpa de la guerra. Aleshores els triumvirs (Octavià, Marc Antoni i Lèpid) aprovaren un impost que afectava les 1400 matrones patrícies, les dones riques de Roma. Això desencadenà una revolta femenina similar a la que es produí el 215 aC amb motiu de la Lex Oppia, que limitava el luxe femení.
Les dones afectades per aquell gravamen comptaren amb el suport de les parents femenines dels triumvirs: la germana d’ Octavi i la mare de Marc Antoni. En canvi, la dona de Marc Antoni, Fúlvia, els donà l’esquena. Hortènsia no dubtà a dur la veu cantant de la causa. Al fòrum, féu un discurs del tot apassionaton recriminava als governants que fessin pagar a les dones quan en realitat elles no tenien cap paper destacat a la República. Aquí teniu un petit fragment de les seves paraules recollides al Bellum Civile (IV, 33), d’Apià, historiador grec del segle II dC:
“Per què paguem tributs si no compartim la responsabilitat en els càrrecs, els honors, els comandaments militars ni, en suma, en el govern, pel qual lluiteu entre vosaltres mateixos amb resultats tan nocius? Deiu “perquè és temps de guerra” I quan no hi ha hagut guerra? Quan s’han imposat tributs a les dones, la naturalesa de les quals les aparta de tots els homes?
L’audàcia d’Hortènsia irrità els triumvirs, que no estaven acostumats que una dona els cantàs les quaranta. Immediatament ordenaren als lictors que expulsassin tota aquella torba del fòrum. L’aldarull, però, que es produí ho impedí. Les dones havien guanyat. Així, al dia següent, es publicà un edicte que els va satisfer molt més. Es reduïa el nombre de patrícies que havien d’aportar part de la seva fortuna; de 1400 es passà a 400. Per compensar el dèficit, es creà un tribut similar que afectava tots els homes, ciutadans o estrangers, amb un cert nivell adquisitiu.
Sulpícia Al costat d’Hortènsia, una altra veu femenina que al segle I aC es feu sentir a Roma va ser la de Sulpícia. Procedent d’una família acomodada, era una docta puella. És l’única autora de la literatura llatina de qui tenim textos. Els seus poemes, però, no ens arribat sota el seu nom, sinó inserits entre els poemes atribuïts a un escriptor del cercle del seu oncle, Tibul. Narren una història d’amor en primera persona i possiblement veraç.
Amb motiu del Dia Mundial de la Dona (8 de març), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (09/03/2018), reflexion sobre el feminisme a partir de la cita de Simone de Beauvoir: “No es neix dona, s’arriba a ser-ho”:
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
No Comments