“[August] considerava que res no convenia menys a un perfecte general que la precipitació i la temeritat. I així, sovint repetia aquelles màximes `afanya’t a poc a poc´, `és millor un general prudent que no un d’intrèpid´ i `es fa massa prest tot el que es fa bé´. Declarava que mai no s’havia d’emprendre un combat o una guerra si no es feia palesa una esperança d’èxit més gran que la por del fracàs.

En la literatura grega ja trobam lloances a la lentitud acompanyada de perseverança. És el cas de la popular faula de la llebre i la tortuga d’Isop (segle VII aC). La tortuga, tot i que és més lenta, finalment guanya la cursa a la ràpida llebre. Aquesta, convençuda de la seva victòria, s’havia aturat a mig camí a fer la migdiada. Havia dormit, però, massa, de manera que, quan desperta, la seva rival, passa a passa, ja li havia passat per davant.

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (17/03/2017), parl sobre com s’ha degradat avui el concepte de temps.

Articles del web relacionats:
– La guerra de los relojes
– Esclaus de l’horror vacui
– Per què canviam l’hora?
– Hores a la romana
– Μοοbing o la síndrome de Cronos
– Fills de Cronos
– El present és un present
– Carpe diem
– Memento mori