En una decisió polèmica, el govern israelià de Benjamin Netanyahu acaba de fixar l’hebreu com a única llengua oficial de l’estat. És el colofó d’un cas únic en la història idiomàtica contemporània. No debades, som davant d’un miracle de resurrecció lingüística: de llengua “morta”, l’hebreu passà a ser una llengua ben viva, actualment amb cinc milions i mig de parlants.

Antigament l’hebreu era la llengua de les tribus d’Israel; a partir del segle VII aC va anar cedint lloc a l’arameu, llengua d’un poble de pastors originaris del nord-oest de Mesopotàmia. El procés de substitució en benefici de l’arameu -avui en perill d’extinció- es va accelerar l’any 70 dC, després de la destrucció del segon temple de Jerusalem i l’inici de la diàspora del poble jueu per l’ocupació de l’Imperi romà. Al segle II l’hebreu ja va deixar de ser utilitzat com a llengua oral. Es va mantenir, però, com a llengua escrita i de cultura entre les comunitats jueves d’Europa.

Eliezer ben Yehudà, el Pompeu Fabra d’Israel
La revitalització de l’hebreu com a llengua parlada va començar a final del segle XIX amb l’inici del retorn dels jueus a Palestina. El seu artífex fou Eliezer ben Yehudà (1858 – 1922), un sionista originari de Rússia considerat el Pompeu Fabra d’Israel. La seva feina, però, també seria comparable a la del nostre Ramon Llull. No debades, a l’hora de codificar l’idioma dels seus avantpassats, no només va recórrer a les fonts literàries, sinó també a l’àrab i als neologismes que ell mateix va encunyar. Tant d’esforç quedà plasmat en el Tresor de la llengua hebrea.

Eliezer ben Yehudà

L’any 1900 ben Yehudà aconseguí que, a les escoles, l’hebreu fos la llengua vernacla d’una primera generació de parlants. I el 1913 ja esdevingué la llengua oficial del Teknion, institut tecnològic de Haifa. Tanmateix, aquesta renaixença de la llengua hebrea fou gràcies, en part, a l’absència d’una llengua nacional a Palestina. El turc era l’idioma oficial, la població àrab parlava àrab, i els jueus es manejaven amb les diferents llengües de les comunitats d’on procedien.

Amb la creació de l’Estat d’Israel el 1948, les autoritats jueves varen adoptar l’hebreu com a llengua oficial de l’Estat. Avui, tot i que és l’única oficial d’Israel, tanmateix, comparteix espai amb l’àrab i l’anglès, a més de moltes altres llengües.

Aquí teniu un article de la revista Sàpiens que parla sobre la creació de l’Estat d’Israel.

Aquest altre article parla sobre la lluita entre jueus i palestins per a l’ocupació de la mateixa terra.

Igualment és interessant aquest article de Josep Ramoneda titulat “Israel”.

Articles del web relacionats:
– Xuetes, la tragèdia dels jueus mallorquins
– “A la recerca de la terra promesa”.
– La solidaritat de les llengües
– Jueus, la història d’un estigma
– Quin és l’origen de les llengües?