Els insults a la Roma dels Cèsar han estat estudiats per Martin Jehne, professor d’Història Antiga de la Technische Universität Dresden (en Alemanya). Segons l’investigador alemany, l’objectiu de l’insult era el mateix que ara: destruir la credibilitat del contrari i atreure l’audiència. Aquesta estratègia, però, també podia ser contraproduent si l’audiència es posava de part de la persona que rebia els improperis (< impropero, “injuriar”).
Era habitual que els polítics romans acusassin els seus oponents de mantenir relacions sexuals a canvi de doblers. La pitjor, però, acusació que podia rebre algú era la de ser poc viril, és a dir, d’actuar com a passiu en una relació amorosa –l’homosexualitat no estava mal vista, sinó el fet d’exercir el rol passiu i de ser objecte, per tant, de la paedico (“donar pel cul”). En l’àmbit sexual també era reprovada la persona que feia una irrumatio (“mamada”) –el que se’n beneficiava, en canvi, quedava lliure de crítiques.
Tanmateix, els polítics romans no només recorrien als insults de caràcter sexual. N’hi havia d’altres tipus. Vet aquí, alguns exemples:
- Nebulo: “ets un tros de fems”.
- Vappa ac nebulo: “escòria”.
- Stulte: “estúpid”
- Fatue: “beneit”
- Matula: “inútil”
- Bucco: “boques”
- Ructose: “bossa d’eructes”.
- Ructabunde: “bossa de pets”.
- Scelerum caput: “cap de delictes”
- Sceleris plenissime: “ple de crim”.
Aquí teniu un llistat d’insults a l’antiga Roma elaborat per Laura Gibbs.
Aquí teniu més informació sobre insults a l’antiga Roma.
Aquí teniu un capítol del programa “El llenguado” dedicat als insults.
Aquí teniu el programa “Téntol” d’IB3 TV dedicat també als insults.
Aquí teniu informació sobre el llibre ‘Viatge a l’origen dels insults’ (2006), de Joan Avellaneda.
I Pau Vidal també té el llibre “100 insults imprescindibles”:
Articles del web relacionats:
– Puritanisme a Roma?
– Els romans ja perdien oli
– Neró, el pioner del matrimoni homosexual a Roma
– Fills electorals de Roma
– Imbècils senils?
No Comments