A partir del segle XVI el teatre grecoromà es tornà a representar gràcies a la tasca de difusió cultural de la impremta, inventada un segle abans. Aleshores, però, els erudits del Renaixement partien d’una idea equivocada: creien que les tragèdies clàssiques eren cantades en totes les seves parts. S’oblidaren, per tant, de l’important paper que hi jugava la dansa, tal com apuntà Aristòtil en la seva Poètica. Fou així com sorgí l’òpera (del llatí opus, operis, «obra»)en un intent de restauració moderna de la tragèdia grega.
La principal temàtica que s’adoptà per a l’ocasió fou la faula pastoril. Dafne, de Rinuccini, és la primera òpera de la qual tenim notícia –s’estrenà a Florència el 1597. L’òpera, però, que contribuí més a l’èxit i difusió del nou gènere va ser Orfeu, de Monteverdi, portada a l’escena el 1607.
Claudioa Monteverdi
Tanmateix, totes aquestes representacions fracassaren en el seu intent de ressuscitar l’antiga tragèdia grega: no hi havia competició agònica entre diferents dramaturgs, ni es feien en forma de trilogies, ni hi havia una comunió entre dansa, música i cor; ni es composava amb cap finalitat politicosocial. A més, el públic d’aleshores era molt elitista i no heterogeni com a l’antiga Grècia.
Wagner
El primer intent seriós de reproduir amb la màxima fidelitat la tragèdia grega arribaria de la mà de l’alemany Richard Wagner (1813-1883). Natural de Leipzig, Wagner pretenia acabar amb una òpera enfocada al simple divertiment i al guany econòmic. Es proposà construir un nou model artístic més proper a la tragèdia grega i que, com aquesta, servís d’instrument de cohesió social, en el seu cas, entre la ciutadania alemanya.
Richard Wagner
Wagner també va donar molta d’importància a la dansa, de manera que recuperà la combinació entre llenguatge, dansa i música, els tres pilars de la tragèdia clàssica. Amb tot, encara hi hagué diferències amb la tragèdia grega que no es pogueren solucionar.
A la Grècia clàssica es representaven unes quantes obres i aquestes obres ja no es tornaven a representar més al “Teatre de Dionís”. En canvi, les obres de Wagner es representaven al seu “Santuari de Bayreuth” any rere any i sense competir amb ningú. Aleshores tampoc no s’optà per reincorporar els coturns i la màscara, elements també singulars de la tragèdia clàssica.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
No Comments