Mapa d’Heròdot (segle V aC)
El rapte d’Europa (Rubens)
Aquest nom l’emprà al segle V aC l’historiador grec Heròdot per referir-se a la regió d’Anatòlia. Heròdot es mostra desconcertat pel fet que tres noms de dona s’utilitzin per a descriure una massa enorme i substancial de la terra: Europa, Àsia, i Líbia, referida aÀfrica. Finalment assegura que, segons els grecs, el nom d’Ἀσία al·ludia a l’esposa del tità Prometeu (segons altres versions, era la seva mare). Els lidis, en canvi, deien que el nom del continent provenia d’Asias, fill de Cotis, descendenty d’un monarca frigi.
Amb tot, la hipòtesi més estesa és que Àsia està connectat amb el terme acadi “(w)aṣû(m)”, que significa “sortir” o “aixecar-se” en al·lusió al Llevant, allà on “es lleva” el Sol. Així doncs, Àsia seria “la terra d’on surt el sol”.
Els dos pols del continent americà també tenen una història etimològica curiosa. Àrtic prové del terme grec ἄρκτος, que significa ós o óssa –d’on també deriva Artur. L’Antàrtida es deia així perquè al·ludia a la constel·lació d’Óssa Major que senyala el Pol Nord. El seu contrari acabaria essent conegut com a Antàrtida ανταρκτικος, és a dir, “terra que s’oposa a l’ós” (curiosament a l’Antàrtida no hi ha óssos).
Oceà
La volta al món
Tots aquests continents es pogueren circumnavegar per primera vegada al segle XVI. Va ser gràcies a l’empenta de l’expedicionari portuguès Fernando de Magalhanes. Aleshores la superstició popular era que la terra devia ser plana i que, en arribar al final, es produiria una caiguda lliure. Tanmateix, Magalhanes només s’havia proposat arribar a les Índies per la ruta occidental, en lloc de la ruta ja coneguda de l’oceà Índic. En no rebre el suport del rei Manuel de Portugal, tocà a la porta de la corona espanyola, que acceptà finançar-li l’expedició.
El 20 de setembre de 1519, vint-i-set anys després de l’arribada de Colom a Amèrica, Magalhanes salpà amb cinc vaixells i amb 250 homes des de Sanlúcar de Barrameda (Cadis). No seria una travessia fàcil. El 90% de la tripulació sucumbiria a causa de la fam, l’escorbut, desercions…. El mateix Magalhanes va morir el 1521 mentre lluitava contra uns indígenes en una platja de Filipines. El va substituir al capdavant de la travessia el basc Juan Sebastián Elcano.
Elcano es dirigí cap a la punta d’Àfrica i després enfilà l’Atlàntic. Arribà a bon port al cap de tres anys, el 1522, amb només un vaixell dels cinc que formaven la flota. De seguida, anà a veure l’emperador Carles V per presumir de gesta. Tanmateix, la seva històrica volta al món va ser una carambola, ja que els plans inicials de l’expedició era apoderar-se de la ruta de les espècies. L’almirall basc moriria al cap de quatre anys de trepitjar terra.
Juan Sebastián Elcano
Aquest vídeo també explica l’origen etimològic dels continents:
I aquí teniu informació sobre les arrels del Vell Continent.
INFOGRAFIA: ESTHER UTRILLA PÉREZ
Aquest enllaç recull una infografia molt interessant sobre les banderes del món.
Articles del web relacionats:
– Europa, la de “mirada ampla”
– El rapte d’Europa
– Per què Amèrica no es diu Colúmbia?
– Topònims, entre la realitat i la ficció
– Topònims grecs que deixen marca
– Topònims italians que deixen marca
– Atles que sostenen el món
No Comments