Amb aquesta idea al cap, Himmler organitzà una expedició científica al Tibet, que fou classificada com a absolutament secreta. Al capdavant hi posà el zoòleg Ernst Schäfer. Els expedicionaris alemanys prengueren mida als cranis de nombrosos tibetans per demostrar que eren els últims senyors aris. Així quedà enregistrat en el famós documental El secret del Tibet (1942).
L’antropòleg Bruno Beger pren mides al crani d’una tibetana
La recerca de la raça ària al sostre del món resultà ser un fracàs absolut mai no confessat. No s’arribà a cap conclusió sòlida. L’esclat de la II Guerra Mundial al 1939 avortà altres expedicions ambicioses de la Ahnenerbe per localitzar la mítica Atlàntida. Hi havia previst un viatge a Tiahuanaco (Bolívia) i a les illes Canàries.
Segons relata Plató, des de l’estret de Gibraltar els habitants de l’Atlàntida aconseguiren sotmetre gran part dels països mediterranis. Amb tot, la seva expansió cap a l’Est fou aturada pel poble hel·lè, liderat per Atenes. Aquell acte de supèrbia no agradà gens als déus. Zeus provocà un violent terratrèmol i un diluvi extraordinari que enfonsà la terra d’aquella classe guerrera.
L’Atlàntida era vista com una espècie de paradís on la terra proporcionava tots els béns que l’home necessitava. Enmig de tanta opulència, els seus habitant vivien feliços sota un govern just. Al diàleg Crítiasse’ns diu: “Els seus pensaments eren d’acord amb la veritat i eren del tot generosos; es mostraven plens de moderació i de saviesa en totes les eventualitats, i igualment en les seves mútues relacions. Per això, mirant amb menyspreu tot allò que no és la virtut, tenien en poca estima els béns present i consideraven naturalment com una càrrega l’or, les riqueses i els avantatges de la fortuna […]”.
En aquest enllaç trobareu més informació sobre l’expedició nazi al Tibet.
Articles del web relacionats:
– Titànic, la maledicció d’un nom
– Meduses que petrifiquen
– Utopies al món clàssic
– L’Atlàntida andalusa?
– Atles que sostenen el món
– Racisme, l’origen d’un estigma
No Comments