Ars amandi (“L’art d’estimar”), datat de l’any 2 aC, és el primer manual per lligar de l’antiguitat. El seu autor és Ovidi, també conegut per les seves Metamorfosis. Aquesta obra va suposar un punt d’inflexió en la sexualitat femenina romana. Per primera vegada es deia que la dona havia de tenir plaer en les relacions sexuals. Amb tot, alguns dels seus fragments són del tot masclistes. Aquí els teniu en traducció de Teresa Puig:
“Que cada una es conegui a si mateixa. Segons el cos que tingueu, agafeu determinades postures. Una mateixa posició no s’adapta a totes les dones. La que sigui bonica de cara, que jegui cara amunt. Les que estiguin contentes de la seva esquena, que es mostrin d’esquena […]. La dona que hagi de ser admirada pels seus amples malucs, que es posi de genolls sobre el matalàs flexionant suaument el cap enrere. Si les cuixes de la dona són juvenils i els pits no tenen cap defecte, l’home s’estarà dret i ella s’ajaurà en un llit inclinat”.
Escena eròtica (Pompeia, Museu Arqueològic de Nàpols)
Ovidi també diu que la dona ha de fingir en l’acte sexual:
“Que la dona, deixant-se anar, senti plaer des del moll de l’os i que els amors agradin a tots dos igual. Que no cessin les paraules tendres ni els dolços murmuris. No calleu les expressions excitants enmig dels jocs. Fins i tot tu, aquí la natura t’ha negat sentir el plaer de Venus, fingeix dolços plaers amb crits falsos. Infeliç la dona que té insensible la part amb què tots dos, home i dona, han de gaudir conjuntament! Quan fingeixis, vigila només que no se’t descobreixi: fes-ho creïble amb el moviment i amb els ulls mateixos. Que les teves paraules i el teu panteix li demostrin com t’agrada […]. No deixis entrar llum a la teva cambra amb les finestres ben obertes: és millor que moltes parts del teu cos quedin ocultes”.
L’autor d’Ars amandi, també conegut com a Ars amatoria, assegura que les dones que millor practiquen el sexe són les de més edat. Ho argumenta de la següent manera:
“Elles arreglen amb refinament els desperfectes del pas dels anys, es cuiden per no semblar velles i fan l’amor amb mil postures, al teu gust: cap pintura mostra més modalitats. Amb elles s’experimenta plaer sense provocar-lo; l’home i la dona han de gaudir del plaer per igual. Odio aquelles unions que no els satisfan a tots dos […]. Odio la que s’entrega a l’home perquè toca i, seca com està, va pensant en les labors. Aquest plaer que es dóna per obligació no m’agrada: que cap dona s’uneixi per obligació.
M’agrada escoltar els seus crits que delaten plaer, que em demani que vagi més a poc a poc o que em retingui; m’agrada veure els ulls vençuts de l’estimada fora de si; que defalleixi i que no vulgui que l’acaroni més. Aquests béns la natura no els ha concedit a la primera joventut, sinó que solen venir després dels set lustres”.
Escena eròtica (Pompeia, Museu Arqueològic de Nàpols)
A l’hora de lligar, tanmateix, Ovidi s’apropia de l’actual perfil del “mascle alfa”:
“Potser primer es resistirà i et dirà `pocavergonya’. Però per més que lluiti, ella voldrà ser vençuda. Això sí, procura que la teva fogocitat no danyi els seus llavis delicats i vigila que no es pugui queixar de duresa […].
Encara que l’anomenessis violència, aquesta violència agrada a les dones. El que els agrada, desitgen donar-ho sovint per la força. Qualsevol que és violada amb un sobtat atac de passió, gaudeix i considera un regal aquesta vilesa. En canvi, aquella que, podent haver estat forçada, en surt intacta, encara que fingeixi alegria en el seu rostre, estarà trista”.
Escena eròtica (Pompeia, Museu Arqueològic de Nàpols)
Exili
Ovidi va patir la nova política moralista de l’emperador Octavi August. L’any 8 dC, amb cinquanta anys, va ser condemnat a l’exili, a Tomis, a la riba del mar Negre, a l’actual Constança, Romania. En els seus escrits, el poeta romà n’explica les raons amb dos mots: carmen et error (“un poema i una equivocació”).
Els estudiosos creuen que el carmen (“poema”) va ser l’Ars amandi, clarament contradictori amb els valors de regeneració moral propugnats per August. Amb tot, el poema s’havia publicat set anys abans. Allà on no hi ha unanimitat, en canvi, és en la interpretació de l’error d’Ovidi que el va portar a l’exili. Una possibilitat és que el poeta fos còmplice d’un adulteri escandalós de Júlia, la néta d’August que també fou castigada amb el desterrament. La resolució implacable de l’emperador fou renovada pel seu successor, Tiberi.
Estàtua d’Ovidi a Constànça (Romania)
Després de deu anys d’exili, Ovidi moriria el 18 dC lluny de la seva pàtria, consumit per la nostàlgia. Tenia 61 anys. De res serviren les súpliques i les adulacions primer a August i després a Tiberi amb l’esperança d’aconseguir el perdó i poder tornar a la capital. A l’exili l’autor d’Ars amandi va escriure alguns dels versos més bells de la literatura llatina, que va recollir en les obres Tristia(“Tristes”) i Ex Ponto(“Pòntiques”). És molt colpidor l’inici de Tristia:
Cum subit illius tristissima noctis imago,
qua mihi supremum tempus in urbe fuit,
cum repeto noctem qua tot mihi cara reliqui,
labitur ex oculis nunc quoque gutta meis.
“Quan m’assalta el tristíssim record d’aquella nit,
en la qual vaig viure el meu últim instant a la ciutat,
quan recordo la nit en la que vaig abandonar tot el que estimava,
encara avui una llàgrima rellisca dels meus ulls”.
L’episodi d’Ovidi inaugurà a Europa la censura de caire moral. Tanmateix, August no se sortí amb la seva, ja que l’Ars amandi aconseguiria arribar a les nostre mans avui.
El periodista i escriptor català Víctor Amela ha recrelat el conflicte que va tenir Ovidi amb August en el llibre “Amor contra Roma” (Ediciones B, 2014). Aquí teniu un tast d’aquesta obra:
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (16/02/2018), reflexion sobre l’ “apassionant” món de la parella. Ho faig a partir del llibre d’Erich Fromm “L’art d’estimar”:
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (08/02/2019) reflexion sobre el poliamor en l’actual societat líquida:
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
Escena eròtica (Pompeia, Museu Arqueològic de Nàpols)
Escena eròtica (Pompeia, Museu Arqueològic de Nàpols)
Escena eròtica (Pompeia, Museu Arqueològic de Nàpols) 
Estàtua d’Ovidi a Constànça (Romania)
No Comments