Destrucció de Pompeia i Herculà (John Martin’s)

Plini el Vell, dotat d’una curiositat insaciable, és considerat el primer gran enciclopedista de l’antiguitat per la seva obra magna Història natural. Publicada l’any 77, és l’única que conservam íntegrament d’ell. La dedicà al futur emperador Titus. Els seus 37 llibres, redactats per ell tot sol, estan plegats d’informacions cosmològiques, geogràfiques, antropològiques, mèdiques, botàniques, biològiques i arquitectòniques. Es tracta d’una sistematització de dades sense precedents a l’antiguitat. Res a veure amb els catàlegs que s’havien elaborat a Mesopotàmia o amb els mil capítols del Taiping yulana que al segle X dC es redactarien per ordre d’un emperador xinès.

Sant Isidor de Sevilla

La influència d’Etimologies va ser enorme. Dante Alighieri, en la seva Divina Comèdia (segle XIV), va incloure sant Isidor en la quarta esfera del Paradís, com un dels dotze savis de l’Església. El 2002 el papa Joan Pau II declarà aquest clergue patró d’Internet. Considerà que, amb la seva obra, havia estat ell, i no Plini el Vel, el precursor al seu moment d’Internet. La seva onomàstica és el 26 d’abril.

La paraula enciclopèdia fou rescatada de l’oblit al segle XV. Copistes italians la trobaren en una obra de Quintilià. Enkyklios paideia era una paraula d’origen grec formada per tres arrels:  εν (“dins”), κύκλος (“cercle”) i παιδεία (“educació”). Etimològicament, per tant, una enciclopèdia és una instrucció en cadena, una filera de sabers.

Reunió d’il·lustrats al saló de Madame Geofrin, de Gabriel Lemonnier (1755)

El gener de 2001 l’autoritat de les tradicionals enciclopèdies es trencà amb l’aparició de la Wikipèdia, la gran enciclopèdia virtual concebuda amb esperit cooperatiu. Fou idea de dos emprenedors californians, Jimmy Wales i Larry Sanger. Llavors estava de moda un nou model de pàgines web anomenades wiki, que en idioma hawaià vol dir “ràpid”. Així, una pàgina wiki és aquella que s’elabora amb programes d’edició que faciliten la creació de contingut per part de qualsevol visitant de la pàgina. A partir, doncs, del software wiki, Wales i Sanger no dubtaren a batejar el seu revolucionari projecte democràtic com a wikipèdia, l’ “educació ràpida”, d’acord amb l’etimologia híbrida del terme. 

Sorprenentment, la segona llengua a tenir Wikipèdia va ser el català. Va ser en menys de tres mesos, el 16 de març del 2001. Minuts abans, l’alemany s’hi havia avançat, però no va tenir entrades fins al cap de dos mesos. Al maig ja va néixer l’edició espanyola d’aquell projecte revolucionari, avui convertit en l’eina de consulta principal arreu del món.

El naixement de l’ordinador
L’accés a tanta informació començà a treure el cap en el món digital el 1936 amb el naixement de la primera computadora. L’alemany Konrad Zuse va crear el primer sistema informàtic totalment programable que anomenà Z1. No va ser fins al 1942 quan alguna empresa va veure possibles oportunitats en aquell revolucionari invent, que era més conegut, en el seu nom anglosaxó, com a computer -el nom només al·ludia a les operacions de càlcul.
 
Va ser un professor de llengües clàssiques de la Sorbona, Jacques Perret, qui el 16 d’abril de 1955 va proposar per carta un canvi de nom als directius francesos d’IBM. A les portes de llançar al mercat les noves màquines, apostà per substituir computer per ordinateur, que incidia en la seva funció -molt més important- d’ordenar les dades.

Carta de Jacques Perret amb la seva proposta d’ “ordinador”

Curiosament la ingent tasca enciclopèdica de Ramon Llull també li valdria el títol de pare pare de la informàtica. Al segle XVII el pensador alemany Leibniz interpretà el seu Art com un tipus de pensament automàtic que, amb el temps, acabaria essent considerat com el precedent del llenguatge computacional. El “doctor il·luminat” va concebre un mètode per poder demostrar, de manera irrefutable, als infidels la veracitat de la fe cristiana. Es tracta d’un sistema força complex basat en la combinació d’una sèrie de figures, taules i textos, molt semblants als tractats d’àlgebra medieval.

Aquí teniu un article de Humboldt, el naturalista global.

Aquí teniu un reportatge que parla sobre la història de la Wikipèdia en català.

Aquí teniu una interessant explicació sobre l’erupció del Vesubi, feta per Néstor Marqués.

Aquí teniu informació sobre la història de Wikipèdia. Aquí teniu un resum de les millors fites de Wikipèdia.

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (18/05/2018), reflexion sobre la següent pregunta amb motiu del Dia Mundial d’Internet (17/05/2018): realment Internet ens fa més lliures?

Aquí teniu un documental sobre el misteri de la destrucció de Pompeia:

Articles del web relacionats:
– Etimocefalàlgia
– Ramon Llull, el doctor il·luminat
– Etimologia comparativa
– Entrades etimològiques
– Àudios d’etimologia
– L’esperançadora democràcia digital
– L’origen medieval de l’@
– És Internet el nostre espia?
– Vulcà, el déu de la vida volcànica?
– Cal·límac, el pare dels bibliotecaris