Com a jueu que era, aquella criatura havia de complir amb el precepte de la circumcisió (< circum, “al voltant”, + caedo, “tallar”), que, d’acord amb el costum hebreu, es practicava vuit dies després del naixement -el Nou Testament, però, no diu en cap moment que el natalici es produís un 25 de desembre. L’únic evangelista que parla de la circumcisió, i breument, és Lluc (2.21). Segons el seu relat, aquell dia, l’1 de gener, el fill de Déu també fou batiat com a Jesús (< Jeshua, “Déu salva” en arameu).
Circumcisió de Crist, pintat per Meister der Heiligen Sippe der Ältere (segle XVI)
“Tots els homes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres. De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. […] Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança”.
En grec prepuci és ποσθἡ, que avui, en medicina, ha donat la paraula postitis (inflamació del prepuci) i balanopostitis (inflamació de la mucosa del gland i del prepuci). La gent que té un prepuci estret pateix de fimosi (< φιμός, “morrió”) i, per això, se’ls sol circumcidar. No sabem si aquest va ser el cas el nin Jesús. Se suposa que aquell tros de pell va ser enterrat i aviat es convertí en una relíquia (< relinquo, “deixar”, “abandonar”).
Representació de circumcisions a l’antic Egipte
Una llegenda diu que, després de la crucifixió de Crist, Sant Joan Baptista (o la Verge Maria) entregà el sanctum præputium a Maria Magdalena. A partir d’aquí la relíquia viatjà d’un lloc a un altre. Durant l’edat mitjana eren nombrosos els monestirs i les esglésies que reivindicaven tenir el Sant Prepuci, entre elles, la catedral de Santiago de Compostela (Galícia).
“La circumcisió“, de Luca Signorelli
Per a més informació, podeu llegir aquest enllaç.
Articles del web relacionats:
– Fal·lus fascinants
– El tabú de la masturbació
– Orgies, crònica d’una mentida
– Penis, un pinzell penjant
– El priapisme del déu titola
– Va existir realment Jesús?
– 25 de desembre, la història d’una estafa
– Jesús i el món pagà
– Els orígens del cristianisme
– Cristians, “guiris” cretins?
– Jueus, l’origen d’un estigma
– Cristians amb cara de peix
– Realment era verge, la Mare de Déu?
– La llegenda del Sant Graal
One Comment
Bartomeu Prohens Perelló
Aquests “costums” catòlics pre-conciliars, amb tot el respecte per aquells que encara els trobin significatius, em recorden una frase: El catolicisme és el camí més ràpid des del paganisme al paganisme.
Per aquest motiu necessit guants – com Nietzsche- quan es tracta d’aquestes “coses”. La religiositat popular o catolicisme sociològic és sovint, per no dir gairebé sempre dirigit a l’esperit de la lletra de l’evangeli.
Quan arribem al “prepuci”, tot resulta ja tan extravagant que més val callar.
La circumcisió té sentit en el marc de l’AT, però queda suprimida pel Nou.
El teu text és il·luminador pel que fa als orígens, com sols fer. El que cal és analitzar-los i comparar-los amb situacions actuals, presents, reals. Ara bé, això ja és una tasca lliurada al lector a partir de les teves reflexions, Toni.
Salutacions,
Tomeu