Homer (segle VIII aC), o qui s’amaga rere aquest nom, és considerat el pare de la literatura occidental. La seva imponent ombra, però, ha eclipsat la figura d’una dona que,
1.500 anys abans, va ser qui realment va inaugurar la tradició textual. És Enheduanna, una
sacerdotessa acàdia, de Mesopotàmia. La història d’aquesta invisibilització va començar amb la fixació dels primers cànons literaris, que destacà la veu de ben poques dones de l’antiguitat com Safo o
Sulpícia -els poemes d’aquesta darrera, però, no ens arribat sota el seu nom, sinó inserits entre els poemes atribuïts a un escriptor del cercle del seu oncle, Tibul.
Enheduanna era filla del gran Sargó I, el creador de l’Imperi Acadi, que a mitjan segle XXIV aC abraçava bona part de Mesopotàmia. La seva figura va ser descoberta el 1927. En el transcurs d’unes excavacions a la ciutat sumèria d’Ur, va aparèixer en una pedra circular al costat d’un sacerdot, un servent i un escriba. Aquella troballa va ser batiada com el Disc d’ Enheduanna (avui es pot contemplar als Estats Units, al Museu de la Universitat de Pensilvània, Filadèlfia). Té 25,6 centímetres de diàmetre per 7,1 de grossor. En una cara hi una inscripció amb el nom d’ella i informació sobre el seu parentiu.
No va ser fins a final de la dècada dels cinquanta del segle XX que es començà a donar importància a aquella misteriosa dona. La descoberta de més fonts feu que arqueòlegs li dedicassin més articles d’investigació. Sobre l’origen del seu nom s’especulà que era una combinació de paraules sumèries com En (“sacerdot”), hedu (“ornament”) i an (“cel”). Per tant, es tractava de la “Gran Sacerdotessa d’Adornament del Cel”.
La Shakespeare de la literatura sumèria
Enheduanna fou protagonista de l’agitada lluita política de la seva època, la qual cosa li suposà el càstig de l’exili. Allò, però, no li impedí continuar escrivint cants per a la deessa sumèria Inanna, patrona de l’amor i la guerra, protectora de la ciutat d’Uruk i posteriorment fusionada amb la babilònica Ishtar (Astarté fenícia i Afrodita grega). En el seu himne més íntim, parla que la deessa lunar la visita de nit i l’ajuda a “concebre” nous poemes.
Els textos d’Enheduannan són escrits en caràcters cuneïformes sobre tauletes de fang. Quan els estudiosos els desxifraren batiaren la seva autora “la Shakespeare de la literatura sumèria”, impressionats per la seva prosa brillant i complexa. Així ho afirma Irene Vallejo en el seu llibre L’infinit dins d’un jonc. És possible que altres obres considerades anònimes es puguin atribuir a aquest personatge oblidat de la història de la literatura.
Articles del web relacionats:
No Comments