La saviesa de les parèmies
La paremiologia és la ciència que estudia la cultura popular tancada en parèmies (< παρα-, “al costat de”, + οἴμη, “poema”), màximes morals i didàctiques. Sinònims d’aquestes sentències són proverbis (< pro-, davant de”, + verbum, “paraula), refranys (< refringo, “trencar”, en al·lusió a la repetició regular que trenca la cançó), adagis (< adagium, “sentència”), apotegmes (< απο, “lluny de”, + φθόγγος, “so”) o aforismes (< ἀφορίζειν, “delimitar”, ”definir”) –Hipòcrates, el pare de la medicina (segle V aC), és considerat també el pare dels aforismes.
 
Aquests preceptes vitals o morals constitueixen la “filosofia de la frase breu”. No debades, de manera concisa, condensen molta saviesa popular amb recursos força expressius com la ironia o les metàfores. Les parèmies, però, solen parlar d’uns referents, els del camp, avui pràcticament bandejats en l’era del progrés. Vet aquí una selecció:
  • Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era
  • Cel rogent, pluja o vent
  • No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
  • Pel maig, cada dia un raig
  • A la taula i al llit, al primer crit
  • Per Nadal cada ovella al seu corral
  • Qui dia passa, any empeny
  • Hostes vingueren que de casa ens tragueren
  • Els testos s’assemblen a les olles
  • Qui diu les veritats, perd les amistats
  • Qui tot ho vol, tot ho perd
  • Qui no s’arrisca, no pisca
  • Tal faràs, tal trobaràs
  • Gat escaldat, d’aigua freda tem
  • Qui barata el cap es grata

Aquí teniu interessant article de Climent Picornell sobre les parèmies.

I aquí podeu consultar Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies.

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad