La paremiologia és la ciència que estudia la cultura popular tancada en parèmies (< παρα-, “al costat de”, + οἴμη, “poema”), màximes morals i didàctiques. Sinònims d’aquestes sentències són proverbis (< pro-, davant de”, + verbum, “paraula), refranys (< refringo, “trencar”, en al·lusió a la repetició regular que trenca la cançó), adagis (< adagium, “sentència”), apotegmes (< απο, “lluny de”, + φθόγγος, “so”) o aforismes (< ἀφορίζειν, “delimitar”, ”definir”) –Hipòcrates, el pare de la medicina (segle V aC), és considerat també el pare dels aforismes.
Aquests preceptes vitals o morals constitueixen la “filosofia de la frase breu”. No debades, de manera concisa, condensen molta saviesa popular amb recursos força expressius com la ironia o les metàfores. Les parèmies, però, solen parlar d’uns referents, els del camp, avui pràcticament bandejats en l’era del progrés. Vet aquí una selecció:
Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era
Cel rogent, pluja o vent
No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
No Comments