A partir del segle XIV, amb l’antropocentrisme del Renaixement, els studia humanitatis cobraren més sentit que mai ja que rescataven de l’oblit màximes com Homo sum, humani nihil a me alienum (“Home som, res del que és humà m’és aliè”), del comediògraf Terenci. La revolució cultural i científica que es produí durant aquesta època històrica fou precisament gràcies als “sabers desinteressats” de l’antiguitat clàssica que ara la humanitat, en un acte de supèrbia, rebutja titllant-los d’inútils.
Davant l’amnèsia institucionalitzada en l’actual regne de la superficialitat, cal, doncs, recuperar a les aules l’entusiasme per la cultura humanística entesa com el conjunt de sabers científics, artístics i literaris que ens han permès avançar intel·lectualment. Només amb esforç i temps podrem apreciar la utilitat de l’aparent inutilitat de tot aquest extraordinari llegat, únic al món animal. Aleshores disposarem de l’esperit crític necessari per plantar cara als totalitarismes que avui s’amaguen sota unes màscares del tot sofisticades.
- Com diria Sèneca: “Non scholae sed vitae discimus” (“No aprenem per a l’escola, sinó per a la vida”).
- Aquí teniu una altra reflexió de Sèneca: “Mentre vivim, mentre estiguem entre els éssers humans, conreem la nostra humanitat”.
- Per acabar unes reflexions de John Stuart Mill, filòsof anglès del segle XIX. Són extretes del seu llibre L’utilitarisme (capítol II): “És millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.”
També són interessants les reflexions de Martha Nussbaum al llibre Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats?
“La funció primària de les arts i de les humanitats era cultivar la comprensió, perquè les arts i les humanitats estimulen el conreu del propi món interior, però també la sensibilitat respecte als altres. I és que les arts i les humanitats compleixen una finalitat doble: d’una banda, estimulen la capacitat de joc i d’empatia de manera general; i d’una altra, permeten enfocar cap els punts cecs específics de cada cultura. La primera funció poden cumplir-la les obres d’art que s’allunyen de l’època i del lloc dels lectors. La segona funció requereix un olfacte més agut, per detectar les àrees del mal estar social”.
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (15/06/2018), reflexion sobre el sentit de les humanitats en l’actualitat:
Aquí teniu un vídeo sobre tradició clàssica que és una reivindicació de les humanitats:
En aquest enllaç trobareu una reflexió interessant sobre la perversa dicotomia entre ciències i lletres.
Aquí teniu vídeos d’entrevistes a diferents actors de les humanitats. És de l’Aula Oberta de l’Institut d’Humanitats de Barcelona.
Aquí teniu un vídeo d’entrevistes sobre les humanitats davant la quarta revolució industrial:
També són recomanables aquests articles:
– Nadie quiere a los filósofos, de Jordi Llovet.
– Atados de la nostalgia, de Jordi Gràcia.
– Las humanidades fabrican inútiles.
– El pensamiento es una energía cara
– El desahucio de las humanidades (Lluís Duch i Albert Chillón)
– El profe de lite (Ramon Solsona)
– No me llames letrasado (Elvira Lindo)
– Per què necessitem les humanitats? (Xavier Antich)
– La maleïda divisió entre ciències i lletres (Marta Tafalla)
– Βάρβαροι
– “Per què l’educació arracona les humanitats?”, de Toni Valls
– “De les humanitats a les piulades”, de Salvador Cardús
Aquí teniu un dossier especial del diari Ara dedicat a les humanitats (20/04/2014)
No Comments