Mestre en Gai Saber
Durant l’edat mitjana, en occità, llengua del sud de França, gai significava alegre. Segons algunes teories, la paraula podria derivar del llatí gaudium (“alegria”), d’on tenim goig, gaudi o gaudir. No deixa de ser curiós que un dels prenoms romans habituals fos Gaius, abreujat amb la lletra C. Es creu, però, que és d’origen osc –antiga llengua itàlica. Derivaria d’un ocell anomenat gaig (gaius); per tant, no tendria res a veure amb gaudium.
 
Va ser precisament a la ciutat de Toulouse on el 1324 es va crear una acadèmia de ciència poètica, coneguda com a Gaia Ciència o Gai Saber, és a dir, “Alegre Ciència” o “Alegre Saber”. El seu objectiu era revifar la somorta poesia trobadoresca. Això es féu fins el 1484 mitjançant un concursos literaris que reberen el nom de Jocs Florals –a l’antiga Roma aquests jocs, dedicats a Flora (Cloris grega), deessa de la primavera, tenien un caire llicenciós i sensual.

El 1393, sota l’aixopluc del rei Joan I, Barcelona també tendria els seus propis Jocs Florals, que es convocarien fins al segle XV. El 1859, quan foren restaurats, els seus guanyadors obtenien el títol de Mestres en Gai Saber –entre els guardonats hi hagué Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Costa i Llobera, Joan Alcover i Josep Carner. La guerra civil interrompé la celebració dels Jocs Florals de Barcelona. Els catalans exiliats reprengueren la tradició amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana. A partir de 1978 els Jocs es tornaren a celebrar a Barcelona.

Àngel Guimerà, mestre en gai saber
Àngel Guimerà, mestre en gai saber
 
La forta tradició que tingué a Europa la Gaia Ciència queda palesa en l’obra homònima que el 1883 publicà el filòsof Friedrich Nietzsche (en alemany, Die fröhliche Wissenschaft). En un principi, en la llengua de Shakespeare, partint del gaudium llatí, la paraula volia a dir “alegre”, “despreocupat”; després, passà a significar “homosexual” en clau eufemística (jove de vida alegre, és a dir, gai).

Per reivindicar la seva igualtat, molts gais angloparlants veien en aquest terme l’acrònim de Good As You (“tan bo com tu”). Avui gai s’empra sobretot per referir-se al col·lectiu homosexual masculí. En català, fonèticament es pot confondre amb el mascle de la gallina, el gall, que deriva també del llatí gallus –res a veure amb el gentilici singular dels antics francesos, gallus.

Dia de l'Orgull Gai
Dia de l’Orgull Gai
 
La primera pel·lícula que emprà la paraula gai amb el seu significat modern fou La fera de la meva nena (1938), de Howard Hawks. Es tracta d’una comèdia de l’absurd protagonitzada per Katharine Hepburn i Cary Grant. Aquí en teniu una seqüència:

Origen de la festa de l’Orgull Gai
La festa de l’orgull gai es remunta al 28 de juny de 1969. Aquell dia, a Nova York, varen tenir lloc els coneguts com a “disturbis de Stonewall”, un conegut bar d’ambient. La policia hi va fer una batuda que va acabar en incidents violents. Aviat el col·lectiu gai es va mobilitzar per aconseguir tenir llocs on poder estar lliurement sense por a ser detinguts. No debades, als anys seixanta, als Estats Units, els homosexuals estaven molt mal vistos i, fins i tot, eren perseguits amb penes de presó.

Putin, icona gai?
Putin, icona gai?

Els “disturbis de Stonewall” varen marcar l’inici de la lluita per als drets dels homosexuals. Al cap d’un any, el 28 de juny de 1970, varen tenir lloc a Nova York i a Los Ángeles les primeres marxes de l’Orgull gai per commemorar aquells incidents. A poc a poc s’hi sumaren altres ciutats d’altres punts del món. Avui es parla de la festa de l’Orgull Gai o del col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals).

A Espanya, l’homosexualitat va deixar de ser considerat un delicte el 26 de desembre de 1978. El 28 de juny de l’ant anterior va tenir lloc a Barcelona la primera manifestació de l’orgull gai. El 1990 arribà la gran fita: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) retirà l’homosexualitat de la seva llista de malalties mentals. Curiosament, però, en el país que visqué els disturbis de Stonewall (que commemoram el Dia de l’Orgull Gai), l’homosexualitat no es despenalitzà a nivell federal fins al 2003. Avui, malgrat la històrica decisió de l’OMS, encara queden més de 70 països on és considerada il·legal.

DdY2fXmXUAA3CPJ

 

L’arc de Sant Martí i la bandera homosexual
La bandera homosexual de sis colors –els sis originaris de l’arc de Sant Martí (vermell, grou, blau, taronja, verd i morat)- va ser ideada per l’artista Gilbert Baker. Ho feu a petició de l’organització de la marxa de l’orgull gai a Califòrnia que s’havia de celebrar el 25 de juny de 1978. El seu disseny s’inspirava suposadament en la cançó Over the Rainbow de Judy Garland.

Bandera LGTB

Bandera LGTB

La versió original de la bandera de Baker tenia vuit franges. Després, però, se’n suprimiren els colors rosa i celeste degut a la seva dificultat de producció. Avui aquesta bandera representa tota la comunitat LGTB (gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals).

La comunitat LGTB, però, no és l’únic col·lectiu que oneja els colors de l’Arc de Sant Martí. Si la bandera té set franges (amb l’afegitó del celeste) és la bandera de la pau que va aparèixer a Itàlia el 1961 –en aquest cas el vermell va a baix.

Bandera de la pau

 

Set colors també té la bandera de l’imperi inca tan present a la ciutat peruana de Cuzco –en aquest cas el vermell va a dalt.

 Bandera de Cuzco

Bandera de Cusco

No us podeu perdre aquest article sobre Alan Turing, el científic britànic que el 1954 es convertí en tot un màrtir gai. La seva història escarrufa.

Aquest vídeo del programa “Món 3/24” parla de les conquestes aconseguides pel moviment homosexual.

Aquí teniu un reportatge de Miquel Payeras que parla sobre els disturbis de Stonewal.

Al programa LGTBI “Fons d’armari” d’IB3Ràdio parl sobre homosexualitat i món clàssic amb el periodista Xisco Nadal:

 

Aquí teniu el programa “Ochéntame” de TVE dedicat a la història del moviment homosexual a Espanya.

Si voleu saber quin és l’origen de la bandera gai, llegiu aquest article.

Aquest article parla de la persecució dels gais a Espanya. I aquest altre també.

SAbíeu que avui l’homosexualitat és delicte en 72 països del món? Ho explica aquest article.

Aquí teniu el primer bes homosexual de la factoria Disney, de març de 2017:

I aquest curtmetratge titulat “In a heartbeat” (En un batec) parla d’un al·lot que surt de l’armari:

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (27/06/2017), reflexion sobre l’Orgull Gai.

Articles del web relacionats:
– Sant Sebastià, el polifacètic patró dels gais
– Els romans ja perdien oli
– Homosexualitat i mitologia
– 
La pederàstia a la Grècia clàssica
 L’homosexualitat i el complex d’Aquil·les
Sota el signe de Lesbos
Per què en català es diu arc de Sant Martí i en castellà “arco iris”?
Què és la identitat sexual?

I per conèixer la història del moviment LGTBI a Balears, aquí teniu dos reportatges de l’Ara Balears:

En aquest enllaç trobareu l’origen de la paraula castella “bujarrón” com a sinònima de gai.

Aquí teniu un article que parla de les pseudoteràpies que ajuden a curar l’homosexualitat.

Aquí teniu un mapa de la discriminació homosexual al món:

Mapa de la discriminació homosexual al món
Mapa de la discriminació homosexual al món

No us podeu perdre aquest capítol del programa “La gent normal”, de TV3, dedicat a l’homosexualitat:

En aquest àudio trobareu informació sobre l’homosexualitat a l’edat mitjana.

I aquí teniu un vídeo divertit sobre la famosa caverna de Plató, presentada com un antic local gai:

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad