Irremissiblement, davant aquesta democràcia que tan poques coses permet, tots ens hem tornat insubmisos. Ja no admetem més estar sota (sub-) la missió de ningú. Tanmateix, el verb llatí mitto, misi, missum (“enviar, llançar”) ens remet a altres missatges que actuen com a autèntics míssils en les nostres compromeses consciències. Estam envoltats de comissaris que no paren de decomissar-nos. No podem aguantar més intromissions de gent remisa que actua intermitentment com a corretja transmissora de premisses emeses sense fonament.

Estam farts de tanta comèdia, és a dir, d’entremesos protagonitzats pels emissaris de torn amb falses promeses regalimant de la comissura dels seus llavis. Reunits en comitè, hem d’escometre el nostre destí per evitar que ens ometin més. Ja que ningú no dimiteix, ens convendrà anar a missa i transmetre la nostra pròpia pregària al cel, tal com fa tot bon missioner. I, com si es tractàs d’una missiva, hi posarem també el remitent. Podem estar tranquils: no cometrem cap pecat!