Dos mil anys després del seu naixement, avui en dia el cristianisme és una de les religions amb més adeptes al món, amb prop de dos mil milions. Però, per què una secta oriental, sorgida del judaisme, es convertí, sense la imposició de les armes, en la doctrina oficial de l’imperi romà?
L’historiador més proper, cronològicament parlant, a la figura de Jesús és Flavi Josef, un jueu nascut l’any 37. Així parla del natzarè a la seva obra Antiguitats jueves (18: 63), escrita a Roma vers l’any 95: “En aquesta mateixa època (la de Pons Pilat: 26-36 dC) va viure Jesús, home savi, si realment és lícit anomenar-lo home. En efecte, era el responsable de fets extraordinaris, ensenyava als homes que acceptessin la veritat amb alegria i convencé molts jueus i molts grecs […]. Després que Pilat, havent escoltat les acusacions que en contra seva havien fet els prohoms del nostre poble, el condemnés a la creu, no va disminuir el nombre d’aquells que el seguiren des del primer moment. De fet, se’ls va aparèixer de nou al tercer dia –havia estat dit pels profetes divins això i moltes altres coses meravelloses sobre ell- i encara avui la tribu dels cristians, que pren el nom d’ell, no ha desaparegut”.
Avui en dia els historiadors no qüestionen l’existència de Jesús. Amb tot, sobre aquest paràgraf de Flavi Josef hi ha una ampli consens a acceptar que les al·lusions a la resurrecció i condició divina del natzaret van ser afegides per un autor cristià a principi del segle IV per tal d’enaltir la seva figura.
Això només és un avanç del reportatge titulat “Per què som cristians?” que m’acaben de publicar a la revista Sàpiens del mes de desembre (Núm. 150).
La conversió de sant Pau (c. 1665, Murillo). Museu del Prado de Madrid
Per a més informació, també podeu escoltar l’àudio del programa “En guàrdia” d’Enric Calpena, de Catalunya Ràdio, dedicat a Constantí i el cristianisme.
En aquest link d’El País també trobareu informació sobre les arrels paganes del cristianisme. La mateixa temàtica tracta l’especial Nadal del programa “Mira per on” d’IB3 TV.
Aquí teniu la meva intervenció al programa “Gabinet de crisi” d’IB3 Ràdio (24/12/2014) per parlar sobre els orígens dels cristianisme i les arrels paganes de les festes del Nadal.
Aquest vídeo parla sobre la història de l’Església:
I si voleu conèixer la relació dels màrtirs amb el cristianisme aquí teniu un fragment del programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (18/01/2014), on parl sobre les etimologies dels màrtirs.
Els evangelis només tenen sentit si són escrits des de la resurrecció. Si no has estat deixeble de Crist i no has vist el Crist ressuscitat i has menjat amb ell, els fantasmes no mengen, i no li has vist les ferides i les plagues i comprovat que és el mateix que morí al patíbul, ni escrius els evangelis, ni tenen cap ni centener els Actes dels apòstols ni les cartes de sant Ignasi d’Antioquia, ni res de res del que va passar després. A més l’acusació per la qual morí crucificat fou clara “Jesús de Natzaret, rei dels jueus/ el vostre Rei” = el Messias pacífic. Barrabàs (= Fill del Pare), la claca del sanedrí clamà el seu nom, perquè Ponç Pilat (de qui parlen el credo i Flavi Josep) l’alliberés.
Respecto molts els no creients, però si són honestos, han d’acceptar el misteri, o si vols l’enigma, com en el relat de l’Anunciació.
«Feliços els qui creuran sense haver vist» (Jn 20,29).En efecte, Jaumet, tens raó. Fins i tot els especialistes agnóstics reconeixen la historicitat de Jesús, i un afegitó del segle IV en un text d’història no significa res de res. Al capdavall, Jn 20,29 està referit als futurs cristians, aquells que hem de creure a través d’un salt voluntari i per Gràcia. Serem feliços si tenim fe. És lamentable llegir a la premsa mallorquina articles d’opinió d’escriptors que afirmen que Jesús no va existir. Aquests, ja ni tan sols creuen en la història. Però és clar, avui en dia tothom escriu.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
3 Comments
Jaumet
Els evangelis només tenen sentit si són escrits des de la resurrecció. Si no has estat deixeble de Crist i no has vist el Crist ressuscitat i has menjat amb ell, els fantasmes no mengen, i no li has vist les ferides i les plagues i comprovat que és el mateix que morí al patíbul, ni escrius els evangelis, ni tenen cap ni centener els Actes dels apòstols ni les cartes de sant Ignasi d’Antioquia, ni res de res del que va passar després. A més l’acusació per la qual morí crucificat fou clara “Jesús de Natzaret, rei dels jueus/ el vostre Rei” = el Messias pacífic. Barrabàs (= Fill del Pare), la claca del sanedrí clamà el seu nom, perquè Ponç Pilat (de qui parlen el credo i Flavi Josep) l’alliberés.
Respecto molts els no creients, però si són honestos, han d’acceptar el misteri, o si vols l’enigma, com en el relat de l’Anunciació.
Bartomeu
«Feliços els qui creuran sense haver vist» (Jn 20,29).En efecte, Jaumet, tens raó. Fins i tot els especialistes agnóstics reconeixen la historicitat de Jesús, i un afegitó del segle IV en un text d’història no significa res de res. Al capdavall, Jn 20,29 està referit als futurs cristians, aquells que hem de creure a través d’un salt voluntari i per Gràcia. Serem feliços si tenim fe. És lamentable llegir a la premsa mallorquina articles d’opinió d’escriptors que afirmen que Jesús no va existir. Aquests, ja ni tan sols creuen en la història. Però és clar, avui en dia tothom escriu.
Manel Carrera
Al Nepal és viva la tradicio de la kumari, una nena verge que es venera com a divinitat i a qui es consulten els afers importants per la comunitat.
Manel Carrera