Qui viu en un palau viu a la
muntanya, almanco des del punt de vista etimològic. Palau ve de
Palatium, un dels set turons que envoltaven la ciutat de Roma –el
Capitolium era l’altre més conegut. Segons la mitologia romana, el Palatí, prop del riu Tíber, era el lloc on es trobava la cova, coneguda com la
Lupercal, on la famosa lloba va alletar
Ròmul i Rem. Atesa la simbologia d’aquest indret, August, el primer emperador romà hi féu construir la seva residència, la
Domus Augustea. Amb el temps, aquesta es convertí en tot un complex d’edificis majestuosos que acabaren cobrint el turó –la seva màxima extensió arribaria amb la
Domus Aurea de
Neró.
Fou així com aquell conjunt urbanístic del Palatium es conegué com a palau. Després, el terme s’aplicaria a qualsevol residència d’una autoritat o persona rica. Avui, doncs, no és estrany que molts d’ells mirin per damunt les seves espatlles la resta del món. Encara pensen que viuen dalt d’una muntanya.
Segons algunes teories,
Palatium contendria una arrel etrusca que significa “cel”, és a dir, “allò elevat”. Aquesta arrel hauria donat igualment
paladar, la volta de la cavitat bucal, és a dir, el “cel” de la boca i, per extensió, la capacitat del gust. D’altra banda, de
Palatium també tenim
paladí, defensor decidit d’alguna causa.
Articles del web relacionats:
– Capitals amb Capitoli
– Roma segons Ròmul?
– Monte Testaccio, el vuitè turó de Roma
No Comments