Tanmateix, Pitàgores copià aquest teorema dels egipcis, a qui visità durant els seus anys de formació. Així ho demostra el Papir Rhind, una espècie de Bíblia egípcia de les matemàtiques on també apareixen altres fites que posteriorment foren atribuïdes a grecs com Arquimedes o Euclides.
La pressió dels perses a Àsia Menor obligà Pitàgores a instal·lar-se al sud d’Itàlia, a la colònia grega de Crotona. Allà fundà una escola ascètica (< ἀσκέω, “treballar”, “practicar”) de caire religiós i polític, on la música i les matemàtiques tenien un pes especial. En aquesta secta (< sequor, “seguir”), el de Samos tenia una certa predilecció pels matemàtics (“els qui aprenen”), que eren els deixebles més avantatjats en contraposició als acusmàtics (“els qui escolten”) –d’ἀκούω deriva també acústica
Pitàgores al Museu Capitolí de Roma
Segons els pitagòrics, en arribar la mort, l’ànima s’havia de sotmetre a un judici que podia implicar un càstig (és a dir, una nova reencarnació o metempsicosi) o bé un premi (l’alliberació definitiva del cicle d’encarnacions per tornar a ser únicament esperit). Aquesta teoria portà els pitagòrics a fer-se vegetarians. No debades, no podien sacrificar cap animal perquè podia ser la nova seu d’un amic mort. Pitàgores també prohibia als seus seguidors menjar faves. El considerava un llegum impur que provocava flatulències i que impedia tenir somnis tranquils.
Diverses de les ciutats de la Magna Grècia no trigaren a ser governades per membres de la comunitat pitagòrica. Tanmateix, acabarien essent rebutjats per la població pel seu elitisme antidemocràtic. De fet, molts d’ells foren assassinats o obligats a exiliar-se. Segons la tradició, Pitàgores va aconseguir escapar a una ciutat veïna. Es desconeix el lloc i la data de la seva mort. La filosofia pitagòrica exerciria una gran influència en Plató.
Sota el mestratge de Pitàgores, a les matemàtiques trobam altres paraules d’origen grec. Una d’elles és hipotenusa, tan necessària en molts teoremes (< θεωρέω, “observar”). Prové del verb ὑποτείνειν, que, literament, significa “estendre fort una corda”. No debades, els grecs se servien d’aquest mètode per al seus càlcus de geometria.
Per acabar, aquí teniu una cita atribuïda a Pitàgores: “Eduqueu els nens i no serà necessari castigar els homes”. És similar a una altra de Victor Hugo: “Obriu escoles per tancar presons”.
Una altra frase per emmarcar de Pitàgores és aquesta: “L’home és mortal per les seves pors i immortal pels seus desitjos”.
Aquí teniu un article sobre els preceptes pitagòrics.
Articles del web relacionats:
– Hipàtia, la primera màrtir del feminisme
– Com escrivien els nombres els grecs i els romans?
– Atletes ascetes
No us podeu perdre aquest vídeo del canal Edu3. cat: El profeta dels números
I aquest està dedicat als “Càlculs grecs”:
Aquest altre està dedicat a mesurar l’espai:
Aquí teniu un àudio del programa “En guàrdia” de Catalunya Ràdio. Ramon Masià, llicenciat en Matemàtiques i Filologia Clàssica i doctor en Història de la Matemàtica Grega, parla sobre la figura de Pitàgores.
Aquí teniu informació sobre la copa justa de Pitàgores.
Aquí teniu un Kahoot d’ètims del lèxic matemàtic.
Aquí teniu un documental que parla sobre la bellesa de les matemàtiques.
Si voleu conèixer la història dels nombres podeu consultar el reportatge “La guerra de los números” que em varen publicar el juliol de 2012 a la revista “Historia y vida” (Núm. 532).
Fem un kahoot Ètims del lèxic matemàtic!
I aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (29/09/2012) per parlar sobre l’origen dels nombres:
No Comments