Les hormones són unes substàncies produïdes per una glàndula de secreció interna que excita, inhibeix o regula l’activitat d’altres òrgans. Són considerades, per tant, com una espècie de “missatgers químics”. La branca de la medicina que s’encarrega del seu estudi és l’endocrinologia, mot compost pels ètims grec ἔνδον (“dins”), κρινω (“separar”) i λογος (“estudi”). Així doncs, etimològicament parlant, l’endocrinologia tracta sobre les secrecions internes de les glàndules (< glans, “aglà”).

Hormones sexuals
Un comportament harmònic de totes les hormones del cos és imprescindible per al nostre benestar. L’hormona sexual femenina és l’estrogen, que deriva d’ οἰστρέω (“picar”, “fiblar”) i de γένος (“naixement”) –o sigui, l’etimologia ens diu que l’estrogen provoca “ardor sexual” en les dones.

En canvi, l’hormona sexual masculina és la testosterona, paraula que fou creada el 1935 en alemany, Testosteron, com a un suposat acrònim d’altres tres: del llatí testis + ster [ol] + [horm]one = “hormona esteroide” produïda “en els testicles”. Les hormones que afavoreixen l’atracció sexual són les feromones, compost per φέρω (“portar”) i ὁρμάω (“excitar”); és a dir, les feromones “porten a l’excitació”, desperten la libido (“desig” en llatí).

Hormones de la felicitat
Les hormones de la felicitat són tres: l’endorfina, la serotonina i la dopamina. Les segregam quan feim alguna activitat física. L’endorfina va se creada el 1974 a partir d’ ἔνδον (“dins”) i de morfina. No debades, es tracta d’una hormona que produeix efectes similars a aquesta droga, però és produïda dins del cos. També actua com a un analgèsic natural, ja que redueix el sentiment de dolor (ἄλγος), ansietat i estrès.

Idèntics efectes té la serotonina, sovint coneguda com “l’hormona de l’humor”. La paraula es formà a partir del llatí serum (“líquid”) i del grec τόνος (“ritme”). La dopamina, en canvi, és fruit de la fusió de DOPA i de l’anglès amine -DOPA són les inicials ingleses de l’àcid anímic Dihydr Oxy Phenyl Alaine.

Les hormones que fan la guitza a la felicitat són les de l’estrès: la noradrenalina i el cortisol. La noradrenalina deriva del conjunt llatí norma (“regla”) + ad (“cap a”) + renes (“ronyons”). En canvi, cortisol es formà a partir de cortisona, que deriva alhora del llatí cortex (“escorça”). L’estrès que no puguem dormir i, per tant, fa que no puguem segregar melatonina (+ μέλας, “negra”), l’hormona que ens provoca el son.

Hormones del part
Les dones, quan donen a llum, alliberen una hormona que també proporciona molt de benestar: l’oxitocina, fusió dels ètims grecs ὀξύς (“agut”) i τόκος (“part”), d’on tenim també tocologia, que és la part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi –la seva versió llatina és obstetrícia, derivat d’obstare, “estar al davant” perquè la llevadora es posa davant de la partera. I l’hormona que permet tirar endavant l’embaràs és la progesterona, que conté els ètims llatins pro- (“davant”) i gestare (“gestar”).

En els moments d’alta tensió emocional com pot ser un part segregam adrenalina, que fa augmentar la pressió sanguínia, la freqüència respiratòria i el ritme cardíac. La paraula fou creada el 1901 pel japonès Jokichi Takamine en observar que era una hormona produïda per unes glàndules ubicades prop (ad-) dels ronyons (renes).

Quan segregam adrenalina podem estar temptats a menjar. En aquest cas, hem d’anar en compte amb la insulina, un altre tipus d’hormona que regula la quantitat de glucosa (< γλυκύς, “dolç”) present a la sang. La paraula, creada el 1921, agafa el nom del llatí insula (“illa”) perquè és segregada pels illots de Langerhans, situats en el pàncrees (< πᾶν, “tot” + κρέας, “carn”, dit així perquè és una glàndula abdominal que sembla de carn).

En el seu magnífic llibre Sàpiens, una breu història de la humanitat, l’escriptor Yuval Noah Harari fa la següent reflexió sobre la importància de les hormones en les nostres vides (pàg. 542):

“No hi ha res que resumeixi tan bé l’argument biològic com el famós eslògan New Age: `La felicitat comença des de dins´. Els diners, l’estatus social, la cirurgia plàstica, les cases boniques, les posicions de poder: res de tot això et portarà la felicitat. La felicitat duradora prové exclusivament de la serotonina, la dopamina i l’oxitocina”.

I sobre l’enamorament i les hormones, és molt recomanable aquest article “L’amor etern és bioquímicament possible”.