Els escèptics sempre estan a l’expectativa. Si no, que ho demanin al grec Pirró d’Elis (360-275 aC), el pare de l’escepticisme, paraula que prové del verb σκέπτομαι (“examinar atentament”, “observar”). Pirró considerava que, a pesar de la nostra capacitat d’observació i d’indagació, ni els sentits ni la raó ens poden subministrar un coneixement vertader. Això féu afirmar a aquest filòsof d’època hel·lenística que el millor és abstenir-se d’emetre judicis. Atès que no sabem res amb certesa, Pirró, que no ens ha deixat gairebé cap escrit, també defensava que tot ens ha de ser indiferent i que, per tant, cap opinió ha de pertorbar el nostre ànim. Avui escèptic és sinònim d’incrèdul, desconfiat.

Els escèptics tenien el següent lema: Nihil sciri potest, ne id ipsum quidem (“Res es pot saber, ni tan sols això mateix”). La doctrina de Pirró s’emmarca dins el conjunt de corrents filosòfics d’un fort accent pràctic que sorgiren en època hel·lenística. És el cas de l’epicureisme i de l’estoïcisme. A diferencia d’aquestes, però, l’escepticisme descarta el coneixement com a mitjà per assolir la felicitat. Així, només qui no té res a discutir és feliç en no veure’s implicat en l’agitació que suposen les idees i opinions en continu canvi.

Paraules per observar
Σκέπτομαι, l’arrel d’escepticisme, deriva alhora de σκοπέω, mot d’idèntic significat que ha donat una família ben nombrosa: horòscop (+ ὡρα, “divisió”, “ocasió”), periscopi (+ περι, “al voltant de”), endoscòpia (ἔνδον, “dintre”), microscopi (+ μικρος, “petit”), telescopi (+ τῆλε, “lluny”), bisbe (< επίσκοπος, “qui veu des de dalt”), calidoscopi (+ καλός, “bell”) o estetoscopi (+ στῆθος, “pit”; també conegut entre els metges com a fonendoscopi < φωνή, “so”). Altres verbs grecs relacionats amb σκοπέω són θεάομαι (“contemplar”), d’on deriva teatre, i θεωρέω (“observar”), que ha donat paraules com teoria (pensament especulatiu) o teorema.

L’equivalent llatí de σκέπτομαι és specio, spexi, spectum, d’on tenim també un bon grapat de derivats: espill (en castellà, “espejo”), expectativa, prospectiva (ciència que estudia el futur per comprendre’l i influir-lo), sospita (+ sub, “sota”, és a dir, “sota observació”), suspicaç (sinònim de desconfiat), espècie (categoria que agrupa individus amb el mateix aspecte), espècimen, espectre, espectacle, respecte, introspecció, perspectiva, retrospectiva, inspeccionar, prospecte (+ pro, “examinar prèviament una cosa”), perspicaç o perspicu (+ per, “a través de”, és a dir, que travessa amb la mirada, o, dit altrament, persona molt aguda i intel·ligent), especular, auspici, despectiu o conspicu (+ con-, que indica “globalment”, de manera que una persona conspícua és “visible globalment”, és a dir, “insigne”, “important”).