Extracte del reportatge publicat el febrer de 2006 a la revista Sàpiens (Núm. 40) amb l’assessorament de Víctor Guerrero.

Enmig de les famoses construccions megalítiques -talaiots, taules i navetes- els primers illencs van veure en la fona un estri extraordinari per caçar però també per lluitar. Amb tot, aquest artefacte no fou un instrument exclusiu de les Balears. Hi ha constància que els maies, els asteques i alguns pobles de l’Orient Pròxim ja l’usaren. Basta recordar l’episodi bíblic de David vencent el gegant Goliat amb un potent tir de fona. I és que possiblement aquesta va ser la primera arma que l’home va tenir a les seves mans. Tal vegada va néixer d’una reacció tan espontània com és la d’acotar-se i recollir una pedra per tirar contra l’enemic. Amb el temps degué sorgir la idea de la fona per propulsar el projectil més lluny i amb més potència.

Encara que hi hagué altres cultures que conegueren la fona, el cert, però, és que a Occident els balears foren els que es guanyaren merescuda fama de ser els tiradors més destres de l’antiguitat. La literatura clàssica ens diu que, ja des de ben petits, els nadius de les illes eren ensinistrats en aquest art. Els pares tenien el costum de col·locar l’aliment dalt d’un arbre i no l’entregaven als seus fills fins que aquests no aconseguien fer-lo caure amb un potent tir. D’aquesta forma adquirien una gran habilitat.

Per continuar llegint cliclau en aquest link.

Aquí teniu la meva intervenció sobre els foners al programa “Luces en la oscuridad” de Gestiona Radio (15/07/2018):

Aquí teniu un article que parla sobre la conquesta romana de les Balears.

L’artífex de rescatar de l’oblit de la bassetja va ser el llubiner Biel Frontera. Ho feu a partir d’una anécdota del tot messiànica. Mort el 2009, ell sempre contava que l’estiu de 1977, al talaiot dels Racons, de Llubí, mentre feia la sesta, va rebre la visita, en somnis, d’un foner. Havent-li lamentat la pèrdua de la pràctica dels antics guerrers illencs, li encomanà la missió de recuperar-la. Frontera va ser l’ànima de la federació que el 1992, en els Jocs Olímpics de Barcelona, exhibí el tir de fona com l’esport autòcton de les Balears.

Aquí teniu un treball de Guillem Serra de la Creu Ventayol sobre els foners.

Tampoc no us podeu perdre aquest capítol del programa “La increïble història de les Illes Balears” dedicat al púnics i als romans a les Illes Balears.

I el capítol 85 d’ “Això és mel” també està dedicat a l’època talaiòtica.

Aquí teniu un article de Lluís Garcia sobre Roma i les Illes Balears.

Sabíeu que el David de Miquel Àngel era un foner? Ho explica aquest vídeo de “This is art”.

Aquí teniu la meva intervenció a la secció “Carretònim” del programa “Gabinet de crisi” d’IB3 Ràdio (27/10/2015). En aquesta ocasió ressegueix la petjada romana en els carrers de les Balears en noms com Palma, Cecili Metel, Foners, Magó (que donà nom a Maó), Anníbal, Tagomagoi Lucius Oculacius Rectius.

Articles del web relacionats:

• Era mallorquí Anníbal, el cabdill cartaginès?
• El múscul foner. 
• Foners, els soldats d’elit de l’antiguitat
• Eivissa, l’illa de l’excepció
• Compte amb els púnics!
• Carthago delenda est!
• Les ciutats romanes de les Balears

Sobre la relació dels foners amb el topònim de Balears aquí teniu un interessant vídeo del programa “Mira per on” d’IB3TV: 

I aquí teniu un documental sobre la Menorca talaiòtica: