Reportatge publicat el setembre de 2013 a la Revista Sàpiens (Núm. 121)

Ramon Llull és la millor carta de presentació internacional de la cultura catalana. El seu afany evangelitzador el convertí no només en l’autor més prolífic de l’edat mitjana, sinó també en el primer que s’atreví a emprar una llengua vernacle per a registres cultes. Llull, però, és molt més que el pare del català literari. El complex mètode que inventà per a la seva causa cristiana fa que fins i tot se’l consideri el precursor de la informàtica moderna. 

Ramon Llull fou home d’una personalitat portentosa amb una sola idea al cap: demostrar la veracitat de la fe cristiana. En la seva tasca proselitista, ell mateix es qualificà de phantasticus, paraula llatina que en l’edat mitjana significava “boig”. Aquest místic eixelebrat de les lletres catalanes, coetani de l’italià sant Tomàs de Aquino, va néixer a Ciutat de Mallorques (actual Palma) poc després de la conquesta catalana, en una data incerta entre 1232 i 1233. Fill d’un matrimoni de la noblesa barcelonina, des de ben petit va estar vinculat a la casa reial. Fins i tot arribà a ser nomenat preceptor de l’infant Jaume, el futur rei Jaume II de Mallorca. Als vint-i-cinc anys es casà amb Blanca de Picany, de qui tingué dos fills, Magdalena i Domènec. Les seves obligacions familiars, però, no li impediren continuar amb la seva vena de poeta trobadoresc. Tanmateix, la vida li tenia preparades altres ocupacions.

En vorejar la trentena, Llull viuria una experiència abassegadora. Així ho relata a la Vida coetània, una autobiografia –la millor de l’època medieval- que ell mateix féu dictar, pocs anys abans de morir, a un monjo de la cartoixa de Vauvert (París). Segons la narració, una nit en què es trobava capficat escrivint un poema d’amor per a una amant seva se li aparegué la imatge de Crist crucificat. La visió, que es repetiria quatre vegades més, li féu entendre que havia de deixar aquella vida tan dissoluta per dedicar-se en cos i ànima a servir a Déu. Aquesta entrega es duria a terme a través de tres camins: la conversió d’infidels, la redacció d’un llibre -“el millor del món” per combatre els errors d’aquests infidels– i la fundació, amb el suport de papes i reis, de monestirs on els missioners es poguessin instruir en l’estudi de l’àrab i altres llengües orientals.

Per continuar llegint cliclau aquí.

Aquí teniu un reportatge de Francesc Rotger sobre l’inquisidor dominic Nicolau Eimeric, qui falsificà els textos de Ramon Llull per fer-lo passar per heretge. Es titula “El vertader nom de la rosa”.

Per conèixer més sobre Llull no us podeu perdre aquest fantàstic dossier del suplement “Ara diumenge” (18/09/2016).

Tampoc no us podeu perdre aquest article d’Àngles Guiteras, publicat al diari Ara (15/12/2016): “Ramon Llull: elogi de la malaltia mental”.

En aquest reportatge de Pere Antoni Pons, del setmanari “El Temps”, trobareu més informació sobre Ramon Llul.

Aquí teniu un reportatge titulat “Ramon Llull: máquina fantástica de pensar”.

I aquí teniu el fantàstic documentat de la Perifèrica Produccions sobre la figura de Ramon Llull