Extracte del reportatge publicat el juny de 2007 en el setmanari El Temps (Núm. 1.201)

 

A les Balears hi ha càmeres pertot arreu. La recent inaugurada televisió del Consell de Mallorca, la també jove televisió autonòmica, IB3, i la multitud de televisions locals que ja existien abans han convertit les illes en un petit “Gran Hermano”. Vagis on vagis et trobes amb una càmera gravant el polític de torn o un acte social. A partir d’ara tota aquesta maquinària anirà a més. Els protagonistes, però, seran uns altres: actors de veritat. I és que l’arxipèlag ja es prepara pel desembarcament de grans productores cinematogràfiques. L’encarregat de buscar-los localitzacions pels rodatges i de tramitar-los totes les gestions necessàries serà Balears Film Commission.

 

Ja són més d’una vintena les regions o ciutats de l’Estat que formen part de la Spain Film Commission. Amb l’adhesió a aquesta plataforma audiovisual creada el 2001, Balears es garanteix una major projecció internacional. Fins ara s’havia recorregut a personatges mediàtics de la talla de Claudia Shiffer o Michael Douglas com a reclam turístic. I no ha anat gens malament. La gravació d’anuncis publicitaris a les illes també ha reportat bons resultats. Però el salt a la gran pantalla és molt llaminer. A França, per exemple, es calcula que el 60% dels viatgers que visiten París ho fan per la imatge que han rebut de la ciutat a través del cinema. De fet, aquests darrers anys són molts els curiosos que es passegen pel barri de Montmartre cercant el cafè o la tenda on va la protagonista d’Amélie.

Una relació de fa temps
Tot i el ventall de possibilitats que s’obre a partir d’ara, el setè art no és un món desconegut per a les Balears. El 1949 Mallorca començà a fer-se popular com a plató cinematogràfic. Fou gràcies a Jack el negro, una pel·lícula d’aventures que encetà, a Espanya, el sistema de les coproduccions. Col·laborant amb països més estables econòmicament -en aquest cas amb el Estats Units-, la indústria cinematogràfica espanyola, que patia d’una forta insolvència, va poder continuar surant. Al film, Mallorca simulà una illa de l’Atlàntic on es refugiaven un grup de contrabandistes i traficants de droga. Prop d’una dècada després, el 1958, Mallorca tornaria a ser l’escenari d’una altra pel·lícula de gran volada: Simbad y la princesa. Dirigida pel nord-americà Nahan Jyuran, és mítica l’escena del gegant cíclop atacant els protagonistes al torrent de Pareis, un paratge d’una bellesa espectacular.

El 1962, en plena febre del boom turístic, arribà a la gran pantalla Bahía de Palma, de Juan Bosch. Fou un autèntic èxit de taquilla. Estava protagonitzada pel galà de tots els galans espanyols: Arturo Fernández. Molt comentat va ser en aquell temps el biquini que exhibia l’actriu Elke Sommer. Era el primer que sortia en un film espanyol, tot i que qui el portava era una estrangera –era molt habitual contractar actors de fora per donar una aire més internacional als films nacionals […]

 

En aquest blog de Marga Font trobareu més informació sobre cinc pel·lícules rodades a Mallorca.

Aquest enllaç també parla de pel·lícules rodades a la Serra de Tramuntana.