El nihilisme és la doctrina que nega la possibilitat de tot coneixement o creença. Nietzsche la definia com la “desvalorització dels valors suprems”. Es tracta d’una postura molt aniquiladora o anihiladora, ja que, per la nostra salut mental, sempre és bo tenir alguna cosa clara a la vida.
Totes aquestes paraules provenen del llatí nihil (“res”), terme format per ne (“no”) i hilum (“fil”). Per tant, l’etimologia ens diu que el procés nihilista consistiria a anar “perdent el fil” de l’existència. L’antònim de nihil és res, rei (“cosa”), d’on tenim realitat. Com a sinònim d’aniquilar hi ha anorrear, que igualment prové de l’expressió “no-res”.
Per molt nihilistes que siguem, la ciència ens diu que l’univers va sorgir ex nihilo, és a dir, “del no-res”. Això, però, podria ser motiu de censura. No debades, a partir del segle XV, amb l’aparició de la impremta, era molt habitual que els llibres religiosos portassin una anotació que deia Nihil obstat, seguit de quominus imprimatur (“Res no s’oposa per tal que s’imprimeixi”). Amb ella el censor manifestava que el text combregava amb els postulats de l’Església.
En la filosofia antiga trobam la frase Ex nihilo nihil fit (“Del no res, res surt”). Parla del gran misteri de l’univers. Encara que ha passat a la història en la seva forma llatina, se sol atribuir la cita al filòsof presocràtic Parmènides d’Elea.
- Nihil novum sub sole (“Res de nou sota el sol”, Eclesiastès): s’utilitza per expressar que la majoria de les coses que se’ns presenten com a noves ja han estat fetes o dites abans.
- Homo sum, humani nihil a me alienum puto (“Home som, res del que és humà m’és aliè”, comediògraf Terenci)
- Nihil perpetuum, pauca diuturna sunt (“Res és perpetu, i poques coses són duradores”, Sèneca)
- Nihil pretiosius tempore (“Res és més preciós que el temps”)
- Nihil prius fide (“Res abans que la fe”, divisa de l’escut dels notaris)
- Nihil recte sine exemplo docetur aut discitur (“Res s’aprèn o s’ensenya bé sense l’exemple”)
- Nihil sine magno/ vita labore dedit mortalibus (“La vida no concedeix res als mortals sense gran esforç”, Horaci, Sàtires 1, 9)
- Nihil conatur unquam, cuncta qui timet (“Mai intenta res qui té por a tot”)
- Nihil desperandum (“No cal desesperar-se per a res”, és a dir, “mai s’ha de perdre l’esperança”, Horaci, Oda I)
- Nihil dubitat quem nulla scientia dictat (“Res dubta qui res sap”)
- Nihil est ab omini parte beatum (“No hi ha felicitat completa”, Horaci, Oda II)
Aquí teniu un enllaç sobre el pensament nihilista de Camus.
Articles del web relacionats:
– Paraules amb coneixement
No Comments