El nihilisme és la doctrina que nega la possibilitat de tot coneixement o creença. Nietzsche la definia com la “desvalorització dels valors suprems”. Es tracta d’una postura molt aniquiladora o anihiladora, ja que, per la nostra salut mental, sempre és bo tenir alguna cosa clara a la vida.
Totes aquestes paraules provenen del llatí nihil (“res”), terme format per ne (“no”) i hilum (“fil”). Per tant, l’etimologia ens diu que el procés nihilista consistiria a anar “perdent el fil” de l’existència. L’antònim de nihil és res, rei (“cosa”), d’on tenim realitat. Com a sinònim d’aniquilar hi ha anorrear, que igualment prové de l’expressió “no-res”.
Per molt nihilistes que siguem, la ciència ens diu que l’univers va sorgir ex nihilo, és a dir, “del no-res”. Això, però, podria ser motiu de censura. No debades, a partir del segle XV, amb l’aparició de la impremta, era molt habitual que els llibres religiosos portassin una anotació que deia Nihil obstat, seguit de quominus imprimatur (“Res no s’oposa per tal que s’imprimeixi”). Amb ella el censor manifestava que el text combregava amb els postulats de l’Església.
En la filosofia antiga trobam la frase Ex nihilo nihil fit (“Del no res, res surt”). Parla del gran misteri de l’univers. Encara que ha passat a la història en la seva forma llatina, se sol atribuir la cita al filòsof presocràtic Parmènides d’Elea.
No Comments