Morir d’èxit
Va ser en un hospital on fa uns anys vaig copsar el vertader significat de la paraula èxit. Mentre visitava un familiar, vaig sentir que pel passadís una infermera comentava a una altra que a la planta 2 hi havia hagut un èxitus. Intrigat per la utilització d’aquell llatinisme, després vaig descobrir que es tractava d’un eufemisme per dir mort. A partir d’aquí ho vaig comprendre tot. Èxitus està format per la preposició ex, que indica procedència, i pel verb eo (“anar”, que en castellà donà “ir”). Per tant, tots morim d’èxit quan marxam (eo) d’aquest (ex-) món.
En anglès, exit vol dir precisament “sortida” –que en grec curiosament és ἔξοδος, d’on tenim èxode, compost per εκ (“des de”) i per ὁδός (“camí”). I en la nostra llengua quan tenim èxit és perquè hem trobat una bona “sortida” a la nostra mediocritat existencial. En anglès, en canvi, èxit és success, paraula derivada del llatí succedere (“ascendir”).
No hi ha dubte que el verb eo (“anar”) ens fa de guia fins al dia del nostre òbit. Iniciam el nostre itinerari terrenal gràcies a un coit (cum + itus, participi d’eo), és a dir, gràcies a una unió. Després, actuam com a autèntics transeünts de l’àmbit d’una existències que ben aviat es convertiran en pretèrites.
Com a bons súbdits, cada quatre anys som citats per un comitè a uns comicis electorals. Com si tengués algun component additiu, tots hi anam en comitiva, seguint un circuit establert. Sempre, però, hi pot haver algun comte que, d’acord amb el seu ambient, com els antics pretors, ens amenaci de castigar la nostra sedició (+ se, prefix separatiu). No debades, en castellà, preferim ser uns “forajidos” a la recerca de la nostra pròpia eixida –alguns aniran a parar a El Ejido, localitat d’Almeria. Esperem que tot aquest trànsit pugui constar en el nostre obituari.
La millor definició d’èxit ens la dóna Ralph Waldo Emerson, líder del “transcendentalisme americà” a les primeries del segle XIX.
Riure molt i sovint,
guanyar-se el respecte de la gent intel·ligent i
l’estimació de la mainada,
merèixer-se la franca valoració dels crítics i
suportar la traïció dels falsos amics,
apreciar la bellesa, trobar el millor dels altres,
deixar el món una mica millor de com l’has trobat,
ja sigui per un nen sa, un tros de jardí,
o la redempció d’una condició social;
saber que almenys una vida ha respirat millor
perquè tu has viscut.
Això és haver tingut èxit.
guanyar-se el respecte de la gent intel·ligent i
l’estimació de la mainada,
merèixer-se la franca valoració dels crítics i
suportar la traïció dels falsos amics,
apreciar la bellesa, trobar el millor dels altres,
deixar el món una mica millor de com l’has trobat,
ja sigui per un nen sa, un tros de jardí,
o la redempció d’una condició social;
saber que almenys una vida ha respirat millor
perquè tu has viscut.
Això és haver tingut èxit.
“Success: To laugh often and much, to win the respect of intelligent people and the affection of children, to earn the appreciation of honest critics and endure the betrayal of false friends, to appreciate beauty, to find the best in others, to leave the world a bit better, whether by a healthy child, a garden patch, or a redeemed social condition; to know even one life has breathed easier because you have lived. This is to have succeeded!”
L’èxit, però, és una manera d’encarar la vida. Així s’entreveu en el poema If que Rudyard Kipling (Bombai, 1865-Londres, 1936), dedicà al seu fill John. Aquí el teniu en traducció de Francesc Parcerisas:
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.
Us recoman aquest article d’Ignasi Aragay titulat “Es pot tenir èxit si s’actua èticament?”
Articles del web relacionats:
– Estoics per resignació
– Una mica d’hedonisme, per favor!
– Què és l’èxit?
Per reflexionar sobre l’èxit i el fracàs, aquí teniu el programa “Amb filosofia” de TV3:
Aquí teniu més reflexions sobre el concepte d’èxit:
I una cançó que també parla de l’èxit és “Cara de cul”, del grup “Oques grasses”:
No Comments