• Nomenar: designar una persona per a un càrrec. Ex: “El professor va nomenar Joan delegat de classe”.
• Anomenar: tenir un nom. Ex: “Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors”. També pot significar “esmentar”. Ex: “Ell anomenà en Joan en una conversa”.
• Nòmina: llista de noms o també salari (antigament les monedes portaven el nom dels emperadors de torn amb la seva efígie).
• Nominar: concursar per a obtenir un premi.
• Denominar: donar un nom a una persona o una cosa.
• Pronom: categoria gramatical que fa les funcions d’un nom o sintagma nominal.
• Sobrenom: nom afegit al nom d’una persona, sobretot per distingir-la d’altres del mateix nom (en castellà, «apodo»).
• Ignomínia (+ prefix privatiu in-): conducta, fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame. Literalment, vol dir “pèrdua de nom”. Amb la ignomínia, per tant, et quedes sense dignitat.

• Pseudònim: nom fals (ψευδής) emprat per un autor en lloc del seu.
• Corònim: nom de país.
• Parònim (+ παρα, “al costat de”): Dit de cadascun dels mots que tenen amb un altre o uns altres mots una similitud formal, etimològica o fonètica. Ex: comte, compte, conte/ enlloc, en lloc.
• Onomàstica: estudi científic dels noms propis.
• Autònim: nom real (αὐτός), oposat a pseudònim.
• Sinònim: dit del mot o del nom amb (σύν) el mateix sentit que un altre.
• Antònim: mot de sentit directament oposat (ἀντί) a un altre.
• Antonomàsia: sinècdoque que consisteix a usar un epítet, un títol oficial, etc., en lloc del (ἀντί) nom propi d’una persona o, inversament, l’ús d’un nom propi en lloc d’un apel·latiu. Ex: «Ciutat Eterna» per «Roma»; «el filòsof» per «Aristòtil». Antonomàsia també pot ser sinònim de «per excel·lència». Ex: “Sant Pau és l’apòstol per antonomàsia”.
• Acrònim: nom format a partir dels extrems (ἄκρος, α, ον), normalment les inicials de diversos mots. Ex: radar, làser, UNESCO, etc.
• Antropònim: nom propi de persona (ἄνθρωπος, «home»).
• Patrònim: nom de la família paterna (πατήρ).
• Topònim: nom de lloc (τόπος).
• Orònim: topònim d’una muntanya (ὄρος), serralada o turó.
• Exònim: adaptació tradicional d’un topònim en una llengua que no és la pròpia d’aquell lloc. Per exemple: Londres en lloc de London o Còrdova en lloc de Córdoba.
• Heterònim: dit dels mots procedents d’ètims diferents (ἕτερος), però que formen un grup unit pel sentit: marit i muller, cavall i euga, oncle i tia.
• Heterònim: dit dels mots procedents d’ètims diferents (ἕτερος), però que formen un grup unit pel sentit: marit i muller, cavall i euga, oncle i tia.
• Epònim (+ ἐπί, “sobre”): personatge real o fictici el nom del qual designa un poble o una ciutat o país, tota una època o fins i tot un moviment literari, artístic, etc. Ex: Atenes agafa el nom de la deessa Atena.
• Homònim (+ ὁμός, “igual”): que té el mateix nom. Ex: La deessa Atenes i la seva ciutat homònima.
• Parònim (+ παρά-, “al costat de”): es diu de paraules que tenen un so o un etimologia similar, però diferent significat. Ex: perjudici i prejudici/ espècia i espècie
• Onomatopeia (+ ποιέω, “fer”): paraula formada per imitació d’un so, d’un soroll o d’una veu naturals. Ex: etxem.
• Glotònim (+ γλῶσσα, “llengua”): terme que fa referència al nom d’una llengua.
• Onomància: art d’endevinar (+ μαντεύω), pel nom d’una persona, allò que li oferirà el futur.
• Metonímia (+ μετά, “més enllà”): designació d’una realitat amb el nom d’una altra, prenent l’efecte per la causa, el contingut pel continent…, o viceversa. Ex: els cabells blancs (per referir-se a la vellesa).

Aquí teniu un interessant article del diari Ara titulat “La força simbòlica de posar noms”.

Aquí teniu un article del científic David Bueno titulat “El nom (no) fa la cosa”.

Articles del web relacionats:
– Joans, Joseps, Peres i ases

I aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (23/06/2012) per parlar sobre l’origen dels noms i cognoms catalans.