Aleshores va aparèixer Cacus, un pastor d’aquella contrada, terriblement forçut. Considerat fill d’Hefest (Vulcà), tenia tres caps i escopia foc per les seves tres boques. No pogué treure l’ull del damunt del bestiar. En no poder-lo robar tot, se’n portà una part -quatre vaques i quatre bous- i l’amagà en una cova. Perquè aquell nouvingut no el descobrís, va recórrer a un truc curiós: féu caminar els animals cap enrere, tirant-los de la cua perquè així esborressin les seves pròpies petjades.

De res li serví l’astúcia. En despertar, Hèracles sentí el bramul dels animals, i, gràcies a l’olfacte de la resta del bestiar, pogué descobrir l’amagatall del lladre, a qui acabà matant. Així, pogué recuperar els seus animals i continuar el seu viatge cap a Grècia.

Robar la roba
Si mai en aquesta vida hem de robar alguna cosa és millor que, per afinitat etimològica sigui, una peça de roba. En la llengua dels visigots raubon al·ludia a l’acte de saquejar. Durant l’edat mitjana el que solien saquejar més aquests pobles quan arribaven a un indret eren vestits, que es convertien així en un raupa (“botí”), que en la nostra llengua donaria el terme roba. En llatí un sinònim de botí és praeda, que donà depredador, persona que saqueja amb violència i, per extensió, que destrueix un territori.

En llatí robar era rapio, d’on tenim rapaç, ràpid, rapte, subreptíciament (“de manera oculta”) o usurpar. La llengua del Cèsars també ens ha llegat les paraules lladre i lladronici (sinònim de robatori, en castellà “latrocinio”).

Al segle V aC, amb la caiguda de l’imperi romà d’Occident, molts soldats (latrones) deixaren de cobrar. Així, en tractar-se d’assalariats que tenien el dret a portar armes, es convertiren en bandolers, donant lloc al significat actual de lladre i lladronici –la paraula llatina latro deriva alhora del grec λάτρις (“servent”), arrel que trobam en mots com egòlatra.

Visigots

En grec, robar és κλέπτω, d’on tenim cleptòman (+ μανία, “bogeria”) o clepsidra, el famós rellotge d’aigua (ὑδωρ) de l’antiguitat –“robava aigua” perquè estava format per dos recipients: un s’omplia de l’aigua que queia de l’orifici de l’altre. 

Aquí teniu l’àudio del programa “El palabrero” (RNE), que parla d’aquestes etimologies.

Aquí teniu una article de Jordi Llovet titulat “Robar i donar”.

Aquest capítol del programa “Saca la lengua” (TVE) està dedicat a paraules relacionades amb la seguretat ciutadana i el delicte.

 Articles del web relacionats:
– Hèrcules, entre el vici i la virtut
 – Superman, l’Hèrcules de l’època moderna