Aquesta és la gran pregunta. El masoquisme és un comportament sexual en què l’excitació eròtica ve provocada pel sofriment físic. Agafa el nom de Leopold Ritter von Sacher-Masoch (1836-1896), un novel·lista austríac, autor d’obres molt desinhibides per a la seva època. Una d’elles és Venus de les pells (1870). Parla de l’esclavatge amorós d’un home a mans d’una dona dominant. L’home es fa lligar, pegar i humiliar per una dona corpulenta vestida amb tot de pells. Diuen que Masoch no només descrivia en la ficció aquestes pràctiques sexuals, sinó que també les duia a terme.

 

El sadisme, en canvi, és un comportament sexual en què la satisfacció eròtica ve provocada pel sofriment físic infligit a una altra persona. Per extensió, sàdic s’aplica a qui es complau en el sofriment d’una altra persona, sense que hi hagi d’haver necessàriament cap actitud sexual. Aquestes paraules s’inspiren en el marquès de Sade (1740-1814), un escriptor francès amant de la disbauxa. En les seves obres va crear personatges amb un comportament eròtic molt escandalós.

 

Tot i que en vida no va veure res publicat, Sade va ser acusat de pornògraf. Després d’haver passat per diferents presons, finalment va ser enviat a un manicomi, on morí. Sovint es parla de sadomasoquisme per referir-se a la coexistència, en una mateixa persona, de pulsions sàdiques i masoquistes.