Un dels darrers savis de la biblioteca d’Alexandria no fou un home, sinó una dona. El seu nom era Hipàtia, “la més excelsa” en grec. En l’època que li tocà viure, el segle IV dC, la biblioteca ja havia perdut l’esplendor d’antany i estava sotmesa a les pugnes entre el cristianisme i les tradicions paganes. El que no havia canviat, però, era l’ambient masclista del centre.

Tot i ser filla d’un dels prohoms d’Alexandria, Hipàtia va haver de lluitar de valent per fer-se un lloc en el món de la ciència. Foren notables les aportacions que féu en el camp de les matemàtiques i l’astronomia. La seva mort és una incògnita.

Sembla que Hipàtia estava tan entregada la seva tasca científica, que no volgué saber res de l’amor. Damasci, director de l’escola neoplatònica d’Atenes, conta que un dels seus estudiants s’enamorà d’ella i un dia li confessà els seus sentiments. La sàvia d’Alexandria, seguidora de Plató i Plotí, li explicà que ella només aspirava a l’elevat món de les idees. Però, davant la insistència del pretendent, reaccionà de manera brusca. Li va tirar davant d’ell algunes de les seves compreses i li digué: “Tu estimes això, jove, i no hi ha res bell al respecte”.

Els romàntics volgueren recordar Hipàtia com una dona jove i bella. Alguns historiadors, però, calculen que en el moment del seu assassinat tenia seixanta anys. En tot cas, el cert és que la Il·lustració la convertí en una de les primeres màrtirs del moviment feminista de l’antiguitat. La mort d’Hipàtia suposà la fi del paganisme en l’àmbit científic i filosòfic i la seva substitució pel cristianisme.

Altres Hipàties
A part d’Hipàtia, una altra cèlebre científica va ser Teano. Ell, però, no tengué un final tan trist. Va néixer vuit segles enrere, al segle IV aC, a Crotona. Formava part de l’escola pitagòrica. Suposadament era la dona de Pitàgores. Se li atribueixen tractats de Matemàtiques, Física i Medicina, i també sobre la proporció àuria.

Al món romà hi hagué altres feministes avant la letre. Destacaren Tanaquila, la dona del rei Tarquini Prisc, Clòdia, la dona de Quint Cecili Metel, la poetessa Sulpícia o Teòfila, amiga del poeta Marcial. Pel que fa als homes, el filòsof estoic Musonius Rufus va ser el primer feminista del qual tenim notícia. Va viure al segle I dC i va reivindicar la igualtat entre ambdós sexes.

Cal no confondre Hipàtia amb Hipàrquia, la primera filòsofa cínica que va viure al segle IV aC. Al final d’aquest enllaç trobareu informació sobre ella.

Aquí teniu la intervenció del filòleg clàssic Pep Campillo parlant sobre les dones científiques a l’antiguitat.

Convé recordar totes aquestes dones cada 11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.

Aquí teniu un llistat de dones pioneres en la investigació científica.

Aquí teniu una escena de la pel·lícula “Àgora” (2009), on apareix Hipàtia explicant als seus alumnes d’Alexandria el geocentrisme d’Aristòtil:

Amb motiu del Dia Internacional contra la violència de gènere (25 de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (06/12/2016), reflexion sobre la història de la misogínia:

Articles del web relacionats:
– Biblioteques, la memòria de la humanitat
– La guerra de les biblioteques de l’antiguitat
– L’ABC de l’alfabet
– Llibres que ens fan lliures
– L’ofuscació del feminisme
– Els matemàtics són els millors aprenents!