Avui un dels adjectius misògins més populars és el d’Harpia, sinònim de dona malvada i perversa. El nom fa referència a uns personatges mitològics de característiques semblants. En la mitologia grega, les Harpies  eren filles de Taumant (fill de Gea) i de l’oceànida Electra. Acostumen a ser dues: Ael·lo (també dita Nicòtoe) i Ocípete -a vegades, però, n’apareix una tercera, Celene. Com a genis venjadors dels déus, se les representava en forma de dimonis alats amb cap i pit de dona, i cos i urpes d’aus de rapinya; s’assemblen, per tant, a les sirenes i, com elles, són fruit de la mentalitat misògina grega. 

 

En grec, Harpies (Ἃρπυιαι)  significa “raptores” i al·ludeix a una de les seves principals maldats, que era raptar nins i robar menjar. Abans, però, tenien un aspecte més bondadós. Es dedicaven a rescatar les ànimes de l’Hades. -el verb grec ἁρπαζω, “raptar”, també ens donaría arpó (que hauria de començar per “ha”), l’instrument de pesca consistent en una barra de ferro o d’acer; la forma de les seves pues, cap enrere, permeten “raptar” millor la presa. Abans, tanmateix, les harpies tenien un aspecte més bondadós. Es dedicaven a rescatar les ànimes de l’Hades. Es per això que seva imatge solia estar esculpida a les tombes. 

Les Harpies i els Argonautes

El mite més conegut on prenen part aquests éssers malvats és el de Fineu, rei de Tràcia. Posseïa dots d’endeví i havia preferit tornar-se cec a costa de viure molts d’anys. Això no agradà gens a Hèlios, el déu del sol, qui, en venjança, li envià les Harpies, que el turmentaren robant-li el menjar o embrutant-l’hi amb els seus excrements. Fineu va aconseguir alliberar-se d’aquell terrible suplici amb l’ajuda dels Argonautes. 

Els homes de Jàson havien anat a visitar el monarca traci perquè, com a endeví que era, els informàs de la ruta que havien de seguir a la recerca del velló d’or. Els veloços Zetes i Càlais, fills de Bòreas (déu del vent del nord) foren els encarregats d’espantar les Harpies. Una va caure, mentre fugia, a un riu del Pel·loponnès i l’altre es va refugiar a una cova de les illes Estròfades o del “retorn”, al mar Jònic.

A l’Odissea, Homer retrata les Harpies com a genis furiosos del temporal que ploren amb el bon temps i canten amb la tempesta. A l’Eneida, en canvi, Virgili les descriu com a aus monstruoses que roben el menjar dels homes d’Eneas, que s’havien aturat a descansar a una illa. Això provoca la fugida  de tota l’expedició. 

En l’actualitat, hi ha una àguila neotropical que es diu harpia. Fou descrita el 1758 per Carl von Linné al seu Systema naturae com a Vultur harpyja. És el rapinyaire més gran i poderós que es troba al Nou Món. Sol viure a les zones baixes de les selves tropicals.

Articles del web relacionats:
– L’etern mal uterí
– Tragèdies femenines
– Realment la dona va néixer d’una costella?
– Les noves amazones
– El seductor cant de les sirenes