L’himne que acaba de donar la benvinguda al nou president americà és d’inspiració grega. Tot va començar a finals del segle XVIII amb la fundació de la Societat anacreòntica, un club de cavallers de Londres. Aquesta societat, del tot elitista, estava dedicada a Anacreont, un poeta grec del segle VI aC. Eren força coneguts els seus poemes que canten els plaers de la vida, el vi i l’amor -d’ell prové la imatge que tenim d’Eros com a nin alat juganer.
Bust d’Anacreont al Museu Louvre
Anacreont va ser molt imitat en època hel·lenística i romana. Les seves imitacions, conegudes com les “anacreòntiques”, exercirien una gran influència en poetes del Renaixement i del neoclassicisme. No es d’estranyar, doncs, que al segle XVIII la Societat anacreòntica també li retés culte amb àpats ben copiosos. Per a l’ocasió, es creà un himne (del grec ὕμνος), que s’anomenà To Anacreon in Heaven (“A Anacreont en el cel”). La tonada va anar guanyant popularitat a Londres i altres llocs del món. Al segle XIX, als Estats Units seria adaptada en diverses cançons patriòtiques i finalment també en la nacional.
El poemes d’Anacreont eren força hedonistes
La gestació de l’himne
L’Himne dels Estats Units d’Amèrica va ser compost per Francis Scott Key el 13 de setembre de 1814. Va ser en el marc de la guerra que els EUA mantenien amb el Regne Unit per obtenir amb uns territoris canadencs que pertanyien a l’imperi britànic. Scott, un poeta amateur de 34 anys, havia estat detingut pels anglesos quan, com a advocat que era, havia anat a sol·licitar l’alliberació d’un amic. La detenció es va produir durant el bombardeig britànic al Fort McHenry de Baltimore (Maryland), a la costa nord-est americana. Scott, empresonat dins d’un vaixell britànic, observà l’atac des de la seva cel·la.
L’esperit patriòtic americà
L’endemà, havent cessat l’atac, va albirar que en el Fort McHenry encara onejava la bandera americana. Els seus havien guanyat. Aquesta imatge li va inspirar el poema The Defence of Fort M’Henry. Atès el seu rerefons patriòtic, també s’adaptà a la melodia de les cançons del moment que seguien el patró de To Anacreon in Heaven. El 3 de març de 1931 va esdevenir himne nacional per una resolució del Congrés americà. Aleshores el poema d’Scott es rebatià com a The Star Spangled Banner (“La Bandera de les estrelles centellejants”). Aquesta és la lletra de la cançó, encara que només se’n sol cantar la primera estrofa:
O, digueu-me, podeu veure a la primera llum de l’aurora allò que amb orgull vam saludar a l’últim centelleig del crepuscle? les amples bandes i brillants estrelles de la qual, en la fera lluita sobre les muralles contemplem onejant amb galania? I la resplendor vermella dels coets i les bombes esclatant a l’aire van donar proves a la nit que la nostra bandera encara hi era O digueu-me, encara oneja la bandera de les estrelles centellejants sobre la terra dels lliures i la llar dels valents?
Sobre la costa tènue es veu entre la boira, on l’host arrogant de l’enemic reposa en terrible silenci, Què és allò que la brisa, sobre l’altíssima pendent, quan bufa, ara amaga, ara revela? Ara rep el centelleig del primer raig del matí, En plena glòria de la reflexió, ara brilla en el rierol: És la bandera de les estrelles centellejants! Que per molt temps onegi sobre la terra dels lliures i la llar dels valents.
I on és aquella banda que envanida jurava que el caos de la guerra i la confusió de la batalla, ens deixaria sense llar ni país? La seva sang ha rentat la taca dels seus vils passos. Cap refugi ha pogut salvar el mercenari ni l’esclau Del terror de la fugida o de la penombra de la tomba. I la bandera de les estrelles centellejants en triomf oneja sobre la terra dels lliures i la llar dels valents.
O, que així sigui sempre, quan els homes lliures s’interposin entre la seva estimada llar i la desolació de la guerra. Beneïda amb victòria i pau, que la terra rescatada pel Cel lloï el Poder que ens ha creat i preservat com a nació! Hem de conquerir quan la nostra causa sigui justa, I que aquest sigui el nostre lema: “En Déu confiem”. I la bandera de les estrelles centellejants en triomf onejarà sobre la terra dels lliures i la llar dels valents!
Aquí teniu la melodia de To Anacreon in Heaven:
I aquí teniu l’Himne dels Estats Units intepretat per Beyoncé el 2013 en la reelecció d’Obama:
Avui, doncs, més de 2.500 anys després de la seva mort, Anacreont és mes viu que mai amb l’himne americà. Amb Trump, però, ja podem partir corrents. Del “Yes, we can” d’Obama hem passat al “Yes, we run”. Només la intervenció dels déus grecs pot evitar que això acabi en tragèdia.
Sabíeu que el grec va estar a punt de ser la llengua oficial dels Estats Units? Ho explica aquest article.
I parlant de música, no us podeu perdre aquest sensacional vídeo del programa “Món 3/24” de TV3 titulat “Adéu a la música d’Obama”. Està en sintoni (i mai millor dit) amb aquest altre “Les músiques d’Obama”.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
No Comments